L’altre Manolo García / El otro Manolo García

 A més dels dos concerts que obriran –demà i dissabte– el Festival Porta Ferrada a Sant Feliu, l’artista exhibeix el vessant pictòric i escultòric al monestir guixolenc fins al 3 d’agost

La gran vocació de Manolo García , a banda de la més íntima de viure el moment i gaudir-ne i la coneguda d’emplenar els llocs on actua, és anar fent el mateix amb els llenços que pinta. És potser la seva veritable vocació, menys coneguda, però resseguible pels fans sobretot des que va emprendre la carrera en solitari, ja fa dues dècades, des de la coberta d’aquell Arena en los bolsillos del 1998, després del final d’El Último de la Fila, i obres que han acompanyat embalatges d’altres treballs. Les mostres pictòriques obertes al públic de la seva obra no són freqüents, però a Sant Feliu de Guíxols, on divendres i dissabte obre el Festival de la Porta Ferrada , li han ofert el caramel d’exhibir l’art total, que a més de la veu i les composicions de la seva gira acústica acompanya amb una exposició de 24 pintures –a l’oli i acríliques–, 35 dibuixos amb llapis i diverses escultures recents que ha confeccionat amb base de fusta i elements metàl·lics. L’ha titulada Poetas desafectos, excéntricos remeros i es podrà visitar fins al 3 d’agost a la quarta planta del monestir guixolenc.

Compartirà edifici amb la mostra de l’Espai Carmen Thyssen i obres de Picasso, Sorolla i altres genis. No hi és aliè, però defensava que –orgull a banda– ha acceptat amb sorpresa la invitació avinent de completar el seu pas per Sant Feliu. És, en certa manera, una iniciativa enriquidora i similar a la mostra de fotografies i dibuixos de la cantant Patti Smith –que enguany retorna al festival–, també al monestir, l’any 2010.

Malgrat tot, García –que va fer estudis d’arts aplicades a l’escola Llotja de Barcelona– reivindica la seva faceta pictòrica: “Sempre deia que sóc un pintor aficionat, amateur, però s’ha acabat; un dia em vaig aixecar i vaig pensar que he pintant tota la vida, tinc uns estudis i estimo moltíssim la pintura, que és una passió per a mi. Tinc un ofici, una tècnica; prou de tanta humilitat: sóc pintor.”

Entre les obres en exposició, l’artista explicava que n’hi ha algunes del 2014 i el 2015, però que la majoria –de la mateixa manera que el conjunt d’escultures, totes d’enguany– són recents. Confessava que algun dels quadres l’ha rematat els darrers dies, i també que potser hauria cobert l’expedient amb menys obres, però que és generós, igual que mira d’optimitzar els minuts dels CD amb el màxim de temes. I que el públic triï i gaudeixi.

Com a pintor, es definia fidel al seu estil pròxim: “Em considero informalista-pop; m’ho he inventat, però m’agrada. I surrealista tardà, eclèctic, abstracte i colorista.” A excepció dels dibuixos, el seu refugi per matar el cuc pictòric quan és de gira i no té l’estudi, els pinzells i les pintures a l’abast: “És molt fàcil: un llapis, una goma i una llibreta de la papereria, o un full de l’hotel per rebaixar nervis.” Entre els 33 concerts de la darrera gira va confeccionar 35 dibuixos.

Encara hi ha entrades

García va inaugurar la mostra ahir al vespre mentre descansa la veu per als dos concerts en la recta final de la seva gira acústica a Sant Feliu, dissabte –amb entrades exhaurides fa mesos– i la segona data que va acceptar demà, divendres (22.30, a l’Espai Port ganxó), amb els darrers tiquets encara a la venda.

Fuente: El Punt Avui – ENLACE – EMILI AGULLÓ

EN CASTELLANO:

Además de los dos conciertos que abrirán -mañana y sábado- el Festival Porta Ferrada en Sant Feliu, el artista exhibe la vertiente pictórico y escultórico al monasterio guixolense hasta el 3 de agosto

La gran vocación de Manolo García , además de la más íntima de vivir el momento y disfrutar y la conocida rellenar los lugares donde actúa, es ir haciendo lo mismo con los lienzos que pinta. Es quizá su verdadera vocación, menos conocida, pero resseguible los fans sobre todo desde que emprendió la carrera en solitario, ya hace dos décadas, desde la cubierta de aquel Arena en los bolsillos del 1998, después del final de El Último de la Fila, y obras que han acompañado embalajes de otros trabajos. Las muestras pictóricas abiertas al público de su obra no son frecuentes, pero en Sant Feliu de Guíxols, donde el viernes y sábado abre el Festival de la Porta Ferrada, Le han ofrecido el caramelo de exhibir el arte total, que además de la voz y las composiciones de su gira acústica acompaña con una exposición de 24 pinturas -en el aceite y acríliques-, 35 dibujos con lápiz y varias esculturas recientes que ha confeccionado con base de madera y elementos metálicos. La ha titulada Poetas desafectos, excéntricos remeros y se podrá visitar hasta el 3 de agosto en la cuarta planta del monasterio guixolense.

Compartirá edificio con la muestra del Espacio Carmen Thyssen y obras de Picasso, Sorolla y otros genios. No es ajeno, pero defendía que -orgull aparte- ha aceptado con sorpresa la invitación saber de completar su paso por Sant Feliu. Es, en cierto modo, una iniciativa enriquecedora y similar a la muestra de fotografías y dibujos de la cantante Patti Smith -que este año retorna al festival-, también al monasterio, en 2010.

Sin embargo, García -que hizo estudios de artes aplicadas en la escuela Llotja de Barcelona- reivindica su faceta pictórica: «Siempre decía que soy un pintor aficionado, amateur , pero se ha acabado; un día me levanté y pensé que he pintando toda la vida, tengo unos estudios y quiero muchísimo la pintura, que es una pasión para mí. Tengo un oficio, una técnica; bien de tanta humildad: soy pintor. «

Entre las obras en exposición, el artista explicaba que hay algunas de 2014 y 2015, pero que la mayoría -de la misma manera que el conjunto de esculturas, todas de este año- son recientes. Confesaba que alguno de los cuadros lo remató los últimos días, y también que tal vez habría cubierto el expediente con menos obras, pero que es generoso, al igual que trata de optimizar los minutos de los CD con el máximo de temas. Y que el público elija y disfrute.

Como pintor, se definía fiel a su estilo cercano: «Me considero informalista-pop; me lo he inventado, pero me gusta. Y surrealista tardío, ecléctico, abstracto y colorista. «A excepción de los dibujos, su refugio para matar el gusanillo pictórico cuando es de gira y no tiene el estudio, los pinceles y las pinturas al alcance:» Es muy fácil: un lápiz, una goma y una libreta de la papelería, o una hoja del hotel para rebajar nervios. «Entre los 33 conciertos de la última gira confeccionó 35 dibujos.

Aún hay entradas

García inauguró la muestra anoche mientras descansa la voz para los dos conciertos en la recta final de su gira acústica en Sant Feliu, el sábado -con entradas agotadas hace meses- y la segunda fecha que aceptó mañana, viernes (22.30, en el Espai Port ganxó), con los últimos tickets todavía a la venta.

X