{"id":3700,"date":"2012-07-23T09:27:51","date_gmt":"2012-07-23T07:27:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.manologarciaycia.com\/?p=3700"},"modified":"2012-07-23T09:28:06","modified_gmt":"2012-07-23T07:28:06","slug":"mg-cultura-popular-de-resistencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/?p=3700","title":{"rendered":"MG: Cultura popular de resist\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"

\"\"
\nLa de dissabte va ser una nit at\u00edpica a Cap Roig, que va viure el seu primer gran ple de la temporada, amb les entrades exhaurides des de fa temps. Per l’artista, pel preu de les entrades (de 30 a 42 euros) i per tot plegat, el p\u00fablic no era l’habitual en el festival de Calella de Palafrugell. En un ambient molt popular i festiu, aviat es van trencar les formalitats i la gent va cridar el nom deManolo<\/em>\u00a0per reclamar la seva pres\u00e8ncia en escena quan ja passava un quart de les deu de la nit, i tampoc s’ho van pensar gaire per aixecar-se dels seus seients a la m\u00ednima oportunitat.<\/p>\n

(con traducci\u00f3n al castellano tambi\u00e9n).<\/p>\n

A m\u00e9s, Manolo Garc\u00eda est\u00e0 indignat, molt indignat, i ho va demostrar \u00e0mpliament durant les dues hores i mitja llargues que van apropar el final del concert a la una de la matinada. En la recta final del concert va invocar \u201cla dignitat i l’orgull de la gent del poble, dels \u00e9ssers humans, perqu\u00e8 ells no s\u00f3n \u00e9ssers humans: s\u00f3n marcians\u201d.\u00a0Ells<\/em>\u00a0s\u00f3n aquells que \u201cestan cremant\u201d la il\u00b7lusi\u00f3 dels joves, que es veuen obligats a buscar un futur en altres pa\u00efsos, als quals va dedicar la molt adequada\u00a0Insurrecci\u00f3n<\/em>\u00a0d’El \u00daltimo de la Fila. A\u00a0ells<\/em>\u00a0els va dir que \u201chaurien de marxar a una illa deserta i perdre’s\u201d. I ja al final de tot, despr\u00e9s de cantar la ja tradicional ranxera de cloenda \u2013en aquesta gira,\u00a0Cuando yo quiera has de volver<\/em>, de Juan Gabriel, gravada per Roc\u00edo D\u00farcal el 1978\u2013 va ser m\u00e9s expl\u00edcit quan va reclamar als pol\u00edtics que es baixin el sou un 90 per cent per comen\u00e7ar a tenir una mica de credibilitat. \u201cLa falta d’equitat i de just\u00edcia \u00e9s la causa de tots els problemes que estem patint\u201d, havia dit abans.<\/p>\n

\u201cSense l\u00edders: 15M, tots iguals. No hi ha Manolo sense Manolos, si m’ho permeteu\u201d, va dir el cantant al seu p\u00fablic, que evidentment li va permetre la mostra de camaraderia. \u201cLa cultura popular, no la institucional, \u00e9s ara m\u00e9s que mai la riquesa del poble\u201d, havia afirmat poc abans, com a introducci\u00f3 a\u00a0Nunca el tiempo es perdido<\/em>, que va cantar baixant de l’escenari i donant-se un dels seus habituals actes de masses, corrent entre les grades i cantant a un pam de la gent, que el tocava com si fos un sant que pogu\u00e9s curar miraculosament.<\/p>\n

El concert va ser excel\u00b7lent en tots els sentits: Manolo i la seva banda de set m\u00fasics, inclosos tres guitarristes, ho van donar tot i m\u00e9s i van sonar perfectes tant en les parts m\u00e9s tranquil\u00b7les com en les m\u00e9s el\u00e8ctriques. El concert va comen\u00e7ar amb un delicat\u00a0Navaja de papel<\/em>, un cl\u00e0ssic de Los R\u00e1pidos que ja ha superat les tres d\u00e8cades i que va cantar acompanyat nom\u00e9s pels teclats de Nacho Lesko. La resta dels m\u00fasics s’hi van afegir per interpretar asseguts, amb guitarra i\u00a0caj\u00f3n<\/em>\u00a0flamenc\u00a0La sombra de una palmera<\/em>, un dels sis temes del seu primer disc en solitari,\u00a0Arena en los bolsillos\u00a0<\/em>(1998), que van sonar al llarg de la nit:\u00a0A San Fernando, un ratito a pie y otro caminando, Zapatero, Prefiero el trapecio, Sobre el oscuro abismo en que te meces<\/em>\u00a0i\u00a0P\u00e1jaros de barro<\/em>.<\/p>\n

Tamb\u00e9 al principi va cantar altres dues can\u00e7ons antigues \u201cde resist\u00e8ncia\u201d, per sobreviure als temps dif\u00edcils:Aviones plateados<\/em>\u00a0i\u00a0Los \u00e1ngeles no tienen h\u00e9lices<\/em>, d’El \u00daltimo de la Fila, gran llegat que poc m\u00e9s tard tamb\u00e9 va recordar amb\u00a0A veces se enciende<\/em>.<\/p>\n

Per\u00f2 Manolo Garc\u00eda no viu de les gl\u00f2ries passades i el cinqu\u00e8 tema de la nit ja va ser una can\u00e7\u00f3 del seu \u00faltim disc,\u00a0Los d\u00edas intactos<\/em>, titulada\u00a0Un alma de papel<\/em>. De la trentena de can\u00e7ons de la nit, nou formaven part d’aquesta \u00faltima collita, i la veritat \u00e9s que can\u00e7ons com ara\u00a0Estoy alegre, Un giro teatral<\/em>\u00a0i\u00a0Lo quiero todo<\/em>guanyen molt en directe, sobretot en pot\u00e8ncia i sonoritat rockera. Va ser un repertori complet i equilibrat en qu\u00e8 van estar representats els seus cinc \u00e0lbums en solitari. Manolo Garc\u00eda, amic dels espectacles complets i rodons, va concebre una escenografia imaginativa i sostenible, feta amb g\u00e0bies, llums i ombres, en qu\u00e8 una ballarina va representar de manera molt expressiva l’actual situaci\u00f3 d’ofec col\u00b7lectiu. Ell ens \u00e0nima a sobreviure amb m\u00fasica i somriures que il\u00b7luminin quan \u201cles pujades tan esbojarrades, tan salvatges i tan injustes\u201d ja no ens permetin pagar el rebut de la llum.<\/p>\n

Fuente: El Punt – ENLACE<\/a> – Traducci\u00f3n con Google Translate: ENLACE<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La de dissabte va ser una nit at\u00edpica a Cap Roig, que va viure el seu primer gran ple de la temporada, amb les entrades exhaurides des de fa temps. Per l’artista, pel preu de les entrades (de 30 a 42 euros) i per tot plegat, el p\u00fablic no era l’habitual en el festival de [Leer m\u00e1s]<\/font> <\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3700","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-manolo-garcia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3700","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3700"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3700\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3702,"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3700\/revisions\/3702"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3700"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3700"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3700"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}