Mig segle de \u2018Qualsevol nit pot sortir el sol\u2019, la can\u00e7\u00f3 m\u00e0gica que ho va canviar tot<\/p>\n\n\n\n
Portet, una p\u00e0tria<\/h2>\n\n\n\n
All\u00e0, a la revista\u00a0Jot Down<\/em>, el nostre autoproclamat Astre Intercomarcal \u00e9s un \u201cm\u00fasic catal\u00e0 i barcelon\u00ed\u201d. Per\u00f2 avui em rep al nucli hist\u00f2ric de Vic, on viu i treballa des de fa dues d\u00e8cades, i m\u2019assalta una sensaci\u00f3 molt forta de simbiosi i identificaci\u00f3 del m\u00fasic amb la ciutat. Inesperada, perqu\u00e8 res en la producci\u00f3 art\u00edstica de Portet ens pot fer pensar en un vigat\u00e0 il\u00b7lustre, com els que van aixecar un temple rom\u00e0 a partir d\u2019un tros de roc. Context: en plena Renaixen\u00e7a, prohoms locals com, entre d\u2019altres, el canonge Collell i el bisbe Morgades, van trobar al mig de Vic les restes exig\u00fces d\u2019un temple del segle primer i van decidir reconstruir-lo des d\u2019una esca min\u00fascula. Amb molta voluntat, bastants diners i pedra de Folgueroles que van fer servir per erigir columnes r\u00e8gies i autodedicar-se-les. \u00c9s el m\u00e8tode que ha fet servir Portet per edificar la seva viganitat (que interpreto com la seva opci\u00f3 de fer arrelar una obra catalana), i me\u2019l comen\u00e7a a explicar davant del vetust santuari, ara assetjat per les bastides com tots els llocs importants del pa\u00eds. Com el\u00a0Camp Nou, com la\u00a0Sagrada Fam\u00edlia, com la mateixa Catalunya. Aquest to decadentista no \u00e9s el seu, \u00e9s el meu, per\u00f2 encara que aix\u00f2 sigui un di\u00e0leg, soc jo qui escric, com escrivia Kiko Amat des del seu biaix canallita.<\/p>\n\n\n\n El to de Portet \u00e9s el d\u2019una persona optimista i entusiasta. \u201cSer\u00e9 castigat per ser tan feli\u00e7, per\u00f2 tot anir\u00e0 b\u00e9\u201d, li surt de cop una mica de culpa cat\u00f2lica, \u201cpensa que tinc un amic que em diu que a mi m\u2019haurien de receptar depressius, en comptes d\u2019antidepressius\u201d. De fet, \u00e9s conscient dels anticossos que poden despertar els seus energ\u00e8tics atacs de motivaci\u00f3, i els matisa de manera constant amb ironies i desinflades; una aversi\u00f3 profunda i san\u00edssima a l\u2019embafament i la transcendentalitat. \u201cTinc perfectament identificat l\u2019instant en qu\u00e8 vaig comen\u00e7a a ser feli\u00e7: tenia 15 anys i des de llavors no he deixat de ser-ho. \u00c9s que el m\u00f3n \u00e9s molt divertit! Tot fa riure\u201d. Amb la bonhomia que el caracteritza, Portet refusa parlar de qu\u00e8 va passar abans d\u2019aquest moment d\u2019epifania. Per\u00f2 despr\u00e9s va aixecar el vol del niu familiar barcelon\u00ed que ha\u00advien establert els seus pares i va iniciar una vida n\u00f2mada. Ha viscut a tot arreu i les an\u00e8cdotes que va deixant anar semblen certificar-ho. Fins que fa vint anys va tornar a Vic, el pa\u00eds dels avis, una mena d\u2019Arc\u00e0dia encara que ens costi veure aix\u00ed l\u2019estigmatitzada Comarquinal. Es va comprar un pis en un edifici hist\u00f2ric del centre i incl\u00fas va arribar a ostentar el c\u00e0rrec de president de la comunitat de ve\u00efns. \u201cEl llegat de la meva acci\u00f3 de govern va ser una taula de ping-pong\u201d, que encara hi \u00e9s, llampant, al pati d\u2019acc\u00e9s a l\u2019escala.<\/p>\n\n\n\n A dins de l\u2019estan\u00e7a, en una sala modesta i acollidora com ell, hi ha llibres, guitarres i una mena de cabina negra insonoritzada per gravar veus, que \u00e9s com tenir un TARDIS del Doctor Who al menjador. Dels instruments, est\u00e0 especialment cofoi d\u2019una Gibson Les Paul que es va comprar a Londres el 1994 (\u201caix\u00f2 s\u00ed que va ser un capritx\u201d), i dels llibres m\u2019ensenya la gram\u00e0tica de Jeroni Marv\u00e0 amb qu\u00e8 va aprendre catal\u00e0 als llargs trajectes en bus per Espanya a les gires d\u2019El \u00daltimo. \u201cTothom estava de ressaca i jo vaig aprofitar per aprendre angl\u00e8s amb una professora que vam llogar, llegir-me l\u2019obra completa de Josep Pla i aprendre catal\u00e0. Pensa que a mi a l\u2019escola no me\u2019n van ensenyar. La llengua ho \u00e9s tot\u201d. Ara b\u00e9, \u201ctotes les generacions s\u2019han pensat que eren la darrera, no \u00e9s m\u00e9s que una vanitat\u201d. Portet \u00e9s un bibli\u00f2\u00adfil, amb un elegant exlibris etrusc que li va fer el Professore Graziani de N\u00e0pols, i t\u00e9 especial predilecci\u00f3 per les gram\u00e0tiques, els idiomes i qualsevol cosa divulgativa que li desperti la curiositat. Ara llegeix Montaigne, en aquest franc\u00e8s prerevolucionari que sembla una mica catal\u00e0. Amb la segona cervesa m\u2019animo a confessar-li que a mi El \u00daltimo de la Fila no em va interessar mai gaire, per espanyols. I em disculpo perqu\u00e8 ara que els he escoltat de gran, doncs tampoc estaven tan malament. \u201cNo, si jo hauria fet com tu, per\u00f2 has de pensar que en formava part\u201d. Incontestable, per\u00f2 li noto una mica de por del que pugui escriure i moltes ganes de complaure, com si fos m\u00e9s important la salut de la conversa que la veritat. Calla que no sigui aix\u00ed. S\u2019ensuma les meves suspic\u00e0cies i matem el tema: \u201cMira, jo ja n\u2019estava tip, de les gires de El \u00daltimo. De fet, les coses s\u00f3n m\u00e9s simples, i aquella hist\u00f2ria es va acabar perqu\u00e8 jo vaig ser pare i tenir una nena \u00e9s incompatible amb la vida a la carretera. Des de llavors, des que es va tancar aquella etapa de deu anys, nom\u00e9s he agafat un avi\u00f3 dues vegades. Per anar a un casament al Marroc i a un enterrament a Eivissa\u201d. Entesos. Context: ara, des de no fa gaire, Quimi Portet \u00e9s un avi extraordin\u00e0riament din\u00e0mic i atractiu, un poeta genial de la vida petita, que diu coses com que \u201c\u00e9s molt m\u00e9s divertit existir que desapar\u00e8ixer\u201d. El seu net viu a Taradell, a nou quil\u00f2metres de Vic.<\/p>\n\n\n\n Anem a dinar. Ens porta a un lloc que denomina fonda, per\u00f2 que \u00e9s un restaurant molt c\u00edvic on es menja enraonadament b\u00e9. Darrere la taula hi ha un gran quadre amb una botifarra pintada que em serveix per no perdre de vista la trampa de Quimi Portet. Un parany molt ben orquestrat consistent a ocultar un artista colossal rere una fa\u00e7ana d\u2019afabilitat quotidiana. L\u2019objectiu \u00e9s sempre rebaixar l\u2019ego i la grandiloq\u00fc\u00e8ncia, per\u00f2 el botifarrot \u00e9s all\u00e0, persistent. Passa una mica el mateix amb les can\u00e7ons dels onze discos de Portet. M\u2019admet que li agrada fer soroll i que les lletres despullades de la m\u00fasica, ara que tenim l\u2019ocasi\u00f3 de llegir-les en el recolliment monacal del paper, no poden dissimular el que s\u00f3n: una po\u00e8tica genu\u00efna, un llenguatge que ens ha inoculat sense adonar-nos-en. Ell continua amb la t\u00e0ctica de presentar-se com \u201clo bell carnisser\u201d, un \u201cguitarrista espaviladet\u201d, \u201cmig Verdaguer i mig Tarzan\u201d, per\u00f2 el llibre fa perillar el seu caracter\u00edstic vol per sota del radar i ja s\u2019han sentit les primeres veus que reclamen un\u00a0Premi d\u2019Honor de les Lletres Catalanes. Seria una desgr\u00e0cia, per\u00f2 dif\u00edcilment s\u2019hi podria argumentar en contra.<\/p>\n\n\n\n Busco una s\u00edntesi, un haiku que representi la manera com Portet ajunta les paraules, i li proposo: \u201cPasturarem entre els lliris \/ pels voltants de Sant Andreu, \/ pixant farem punteria amb els ninots de neu\u201d. Una mica de pastoral buc\u00f2lica, un polsim de tradicionalitat ir\u00f2nica, un estirabot per desengreixar. \u00c9s gaireb\u00e9 una f\u00f3rmula magistral que podem trobar repetida en multitud d\u2019ocasions, sobretot a partir del que autor i editor han batejat com a \u201csegona \u00e8poca\u201d, a partir del 2004 i el fals exili a Vic. Ens agrada com a exemple del \u201clirisme equ\u00edvoc i tirant a b\u00e8stia\u201d, i em confessa que aquesta escatologia alliberadora, tan catalana, ha estat un punt de fricci\u00f3 amb el surrealisme illenc de Joan Miquel Oliver, que \u00e9s m\u00e9s eteri i menys aferrat a la merda de la muntanya catalana, que no fa pudor. Tamb\u00e9 parlem de Sisa, d\u2019Adri\u00e0 Punt\u00ed o d\u2019Albert Pla, per\u00f2 possiblement Oliver \u00e9s amb qui ha trobat m\u00e9s conflu\u00e8ncia art\u00edstica els \u00faltims temps. Jo continuo tenint com a disc preferit un d\u2019anterior a aquesta \u00e8poca d\u2019alta depuraci\u00f3 d\u2019estil, el Can\u00e7oner electromagn\u00e8tic<\/em> del 1999, i Portet em dona la ra\u00f3, per\u00f2 nom\u00e9s per fer-me sentir b\u00e9. Gr\u00e0cies, Mestre.<\/p>\n\n\n\n \u201cLa sacralitat de la m\u00fasica s\u2019ha perdut. Abans, quan ten\u00edem una vespino i quatre discos, la m\u00fasica era una cosa molt important i ara \u00e9s una cosa m\u00e9s. Per\u00f2 a mi em motiva de fer un disc igual que el 1975\u2033. Aquesta \u00e9s la resposta, zigzaguejant, a la pregunta de si hi haur\u00e0 m\u00e9s can\u00e7ons de Portet, perqu\u00e8 no en tenim de noves des del 2018 i ens acaba de plantificar un \u201cllegat\u201d escrit. Per\u00f2 no vol sentir parlar de testaments. \u201cA la meva edat, parlar de la mort \u00e9s un tema patxanguero\u201d.<\/p>\n\n\n\n A la can\u00e7\u00f3 \u2018Francesc Pujols\u2019, Quimi Portet instaura una mena de c\u00e0non, una llista de grans noms vinculats a una tradici\u00f3 po\u00e8tica i musical del \u00adpa\u00eds. De fet, de Pujols no li interessa la m\u00edstica, com a d\u2019altres, sin\u00f3 l\u2019an\u00e8cdota, que sempre \u00e9s m\u00e9s sucosa. \u201cSom un pa\u00eds d\u2019artistes educats en l\u2019originalitat, el romanticisme i el voluntarisme i estem secretament orgullosos de no ser una cultura pr\u00e0ctica. Per aix\u00f2 no hem desaparegut\u201d. Aquesta llista no t\u00e9 cap sentit ni cohesi\u00f3, i ell, naturalment, s\u2019hi inclou. Haur\u00edem de passar del Premi d\u2019Honor i anar de pet a postular-nos pel Nobel. Tot anir\u00e0 b\u00e9. T\u2019estimo, truita.<\/p>\n\n\n\n La Segona Perif\u00e8ria Ell continua amb la t\u00e0ctica de presentar-se com \u201clo bell carnisser\u201d o un \u201cguitarrista espaviladet\u201d, per\u00f2 rere la fa\u00e7ana d\u2019afabilitat quotidiana hi ha un artista colossal amb una po\u00e8tica genu\u00efna, que ara es pot llegir al llibre \u2018Can\u00e7ons en bell llemos\u00ed (1987-2020)\u2019 Llegeixouna fumada de moss\u00e8n Cinto en qu\u00e8 es pregunta qu\u00e8 diuen els ocells [Leer m\u00e1s]<\/font> <\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":24212,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-24211","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-manolo-garcia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/24211","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=24211"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/24211\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24213,"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/24211\/revisions\/24213"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/24212"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=24211"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=24211"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=24211"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"Quimi](\"https:\/\/imagenes.elpais.com\/resizer\/v2\/HZJHSI2F4BGGRNGWM3N6KTC6JI.jpg?auth=1e2ebac0e080d5180d1ef744947bb3eaf7a80a637c5c9551e52ca70b62a94eb6&width=414\")
Portet, una po\u00e8tica<\/h2>\n\n\n\n
![\"Cartell](\"https:\/\/imagenes.elpais.com\/resizer\/v2\/JT4KMOV6VRFYRMUQMHRE2V5APQ.jpg?auth=8ff9731fec169ba699d3e5dd7e2eaf9e47dfe452c593d84b65488e4884e344b1&width=414\")
Portet, una mod\u00e8stia<\/h2>\n\n\n\n
![\"Portada](\"https:\/\/imagenes.elpais.com\/resizer\/v2\/CO6JQOLK7ZBE7KZLCANHSLJ3SU.jpg?auth=e080ee9e75911cdb60e31cecdc114ed57cbe12701d14901d5670d08635a7a82f&width=414\")
<\/figure>\n\n\n\nCan\u00e7ons en bell llemos\u00ed 1987-2020<\/h2>\n\n\n\n
Pr\u00f2leg de Quim Monz\u00f3. Ep\u00edleg de Manolo Garc\u00eda
312 p\u00e0gines. 23,90 euros
Fuente: Miquel Bonet – El Pais – Foto Massimiliano Minocri – I amb mod\u00e8stia, Quimi Portet | M\u00fasica | EL PA\u00cdS<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"