{"id":19258,"date":"2019-04-04T09:25:19","date_gmt":"2019-04-04T07:25:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/?p=19258"},"modified":"2019-04-04T09:27:04","modified_gmt":"2019-04-04T07:27:04","slug":"manolo-garcia-la-tenacitat-dun-lluitador-amb-40-anys-de-carrera-musical-la-tenacidad-de-un-luchador-con-40-anos-de-carrera-musical","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.manologarciaycia.com\/?p=19258","title":{"rendered":"Manolo Garc\u00eda, la tenacitat d’un lluitador amb 40 anys de carrera musical \/\/ la tenacidad de un luchador con 40 a\u00f1os de carrera musical"},"content":{"rendered":"\n

Aquest 5 d\u2019abril inicia una gira ac\u00fastica de 55 concerts que el portar\u00e0 fins a finals de desembre a cantar en teatres i espais redu\u00efts d\u2019arreu de l\u2019estat, una desena dels quals a Catalunya<\/h2>\n\n\n\n

\n\nBarcelon\u00e8s del Poblenou, aquest fill d\u2019una fam\u00edlia d\u2019immigrants murcians que a la postguerra va canviar la serra del Segura per una barraca al Somorrostro, a Barcelona, porta quaranta anys pujant als escenaris. Orgull\u00f3s de la seva proced\u00e8ncia, abans de tastar la mel de l\u2019\u00e8xit havia treballat molt de temps en projectes musicals sense cap rendibilitat econ\u00f2mica. Despr\u00e9s de foguejar-se amb Los R\u00e1pidos i Los Burros, amb molt d\u2019esfor\u00e7 i tenacitat va arribar a brillar al firmament musical al costat de Quimi Portet amb El \u00daltimo de la Fila. Des del 1998, ha publicat set discos en solitari, ha omplert pavellons i ven discos pels descosits. Per\u00f2 encara que la seva faceta m\u00e9s coneguda \u00e9s la de cantant, sempre ha complementat la m\u00fasica amb la pintura, un art que des del 1992 ha mostrat al p\u00fablic en una vuitantena d\u2019exposicions.
<\/p>\n\n\n\n

Una tarda primaveral de finals de mar\u00e7, aprofitant un petit descans en els assajos preparatoris de la gira ac\u00fastica, el popular m\u00fasic afincat a Barcelona es va aturar un parell d\u2019hores a Vic, despr\u00e9s de fer una de les sovintejades excursions que regularment el porten a rec\u00f3rrer el Montseny i les Guilleries.<\/p>\n\n\n\n

En una agradable conversa mantinguda a la terrassa d\u2019un bar de la capital d\u2019Osona (una comarca on hi t\u00e9 molts records i bones amistats), Manolo fa un rep\u00e0s a la seva traject\u00f2ria biogr\u00e0fica i professional, des dels antecedents familiars murcians, la seva infantesa i adolesc\u00e8ncia al Poble Nou, passant per la seva singladura art\u00edstica (la musical, per\u00f2 tamb\u00e9 la pict\u00f2rica). Durant l\u2019entrevista tamb\u00e9 reflexiona sobre la literatura, la pagesia, els pastors, les dones ramaderes, els seus m\u00faltiples viatges al continent americ\u00e0 o el desconcert que li provoquen els pol\u00edtics i els poderosos.<\/p>\n\n\n\n

Antecedents a la serra murciana. Una fam\u00edlia de pagesos pobres<\/strong>

Manolo Garc\u00eda Garc\u00eda va n\u00e9ixer a Barcelona el 19 d\u2019agost de 1955 a dos quarts de nou del mat\u00ed. Per\u00f2 els seus antecedents familiars cal situar-los  a F\u00e9rez, un municipi de la prov\u00edncia d\u2019Albacete que oficialment avui forma part de l\u2019actual comunitat aut\u00f2noma de Castilla-La Mancha. Situat als \u00faltims contraforts de la serra del Segura, i al marge de les oficialitats, Manolo considera que F\u00e9rez \u201cantigament havia format part de l\u2019antiga Taifa de M\u00farcia, i m\u00e9s endavant del regne de M\u00farcia\u201d. A principis dels 50, el poble tenia 2.000 habitants (avui en t\u00e9 poc m\u00e9s de 650). Com a curiositat, cal assenyalar que el director de cinema Jos\u00e9 Lu\u00eds Cuerda va rodar a F\u00e9rez moltes escenes del seu film Amanece que no es poco.<\/em>

Els avis paterns, Basiliso i Mar\u00eda, originaris de F\u00e9rez, eren molt pobres i feien de masovers en un cortijo<\/em>. Manolo explica que l\u2019avi Basiliso \u201cera un home dels d\u2019abans, seri\u00f3s i de paraula, ferm, digne, amb molta \u00e8tica,  pundonor i una mica d\u2019orgull de classe treballadora. Tot i que hi havia gent que es deixava aixafar pels dictats del se\u00f1orito, <\/em>altres plantaven una mica la cara, com el meu avi, que reivindicava els seus drets front als rics del poble. Per una tia meva, fa poc em vaig assabentar que tenia una veu molt agradable i cantava b\u00e9. Quan arribava l\u2019hora de segar i batre, o de recollir les olives, els companys de fatigues sempre li deien: \u00abBasiliso, canta per alegrar-nos\u00bb. I ell entonava can\u00e7ons populars d\u2019abans de la guerra i de la postguerra.  Era el patriarca de la tribu i tenia una inq\u00fcestionable autoritat moral. Les persones grans sempre decidien qu\u00e8 s\u2019havia de fer i no hi havia lloc a la possibilitat de r\u00e8plica.

Tamb\u00e9 va con\u00e8ixer l\u2019\u00e0via Maria: \u201cElla i les seves filles s\u2019ocupaven, entre altres feines de casa, d\u2019atendre els animals i fer el pa per tota la setmana. Encara conservo la pastera d\u2019alzina on amassaven la farina. La fam\u00edlia sembrava i collia blat, el posaven en 12 o 15 sacs i el portaven amb el burro al moliner del poble. Una desena de sacs eren per l\u2019amo de la finca, el moliner se\u2019n quedava dos i la fam\u00edlia, tres. Amb aquella farina la fam\u00edlia podia tirar cinc mesos\u201d.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Esquerra: Al bateig de la seva germana Carmen. Dreta: Amb els avis materns Foto: Arxiu Galea<\/em><\/p>\n\n\n\n

El seu avi matern, Juli\u00e1n, tamb\u00e9 era de F\u00e9rez, mentre que l\u2019\u00e0via materna,\u00a0 Maria, provenia del Sabinar, a 30 quil\u00f2metres. La casa on vivien, coneguda com Los Herreros<\/em>, estava situada al barri m\u00e9s pobre del poble, anomenat El Egido, una paraula que significa \u00abel lloc on s\u2019aboquen les escombraries\u00bb. All\u00e0, Manolo hi va passar alguns estius. Avui explica que \u201ctamb\u00e9 eren pagesos molt pobres, ell feia feines molt dures, com anar a la muntanya comunal a recollir farigola i esp\u00edgol, que despr\u00e9s portava a un calderer que en feia ess\u00e8ncies. Per la c\u00e0rrega d\u2019un burro, el calderer li donava 300 pessetes per la feina d\u2019un dia i mig de treball, tot sol a la muntanya, amb un sarr\u00f3 amb una mica de pa i formatge. La fam\u00edlia materna tenia una economia de subsist\u00e8ncia, amb tres cabretes que munyien i donaven la llet als sis fills, quatre dels quals van morir: tres de gana i una quarta d\u2019un empatx a resultes de l\u2019exc\u00e9s de menjar que li va donar amb bona fe una tia mentre els pares eren fora\u201d.

El pare de Manolo, que tamb\u00e9 es deia Manuel, es va criar a F\u00e9rez i va treballar molt de temps al\u00a0cortjo<\/em>\u00a0d\u2019un\u00a0se\u00f1orito.<\/em>\u00a0Tenia dos germans m\u00e9s, per\u00f2 ell era el que m\u00e9s feinejava al camp: \u201cEra un pag\u00e8s complet que havia comen\u00e7at a treballar als vuit anys. De m\u00e9s grandet, es llevava a les quatre de la matinada i donava el pinso a les vaques de llaurar que ell mateix domava i que despr\u00e9s arrossegaven les arades. A les sis, anava a llaurar unes feixes molt petites; treure algun producte en aquella situaci\u00f3 era molt complicat, perqu\u00e8 no hi havia tractors i els accessos eren dif\u00edcils. Encara conservo l\u2019arada romana que feia servir\u201d.

La mare de Manolo, Carmen, una noia de pocs estudis, abans de casar-se amb el seu pare, ajudava en les tasques dom\u00e8stiques als seus progenitors, Juli\u00e1n i Mar\u00eda: \u201cEra una \u00e8poca de molta mis\u00e8ria i ella es cuidava de les cabres, les gallines i el porc, i des de ben petita tamb\u00e9 ajudava a la cuina. Amb el meu pare es van con\u00e8ixer a F\u00e9rez quan eren adolescents. El pare em va explicar que, poc abans de casar-se , com que la seva economia era molt prec\u00e0ria, li va demanar al\u00a0se\u00f1orito\u00a0<\/em>si li podia deixar dues feixes per cultivar tom\u00e0quets i patates, i poder tenir quatre gallines. Per\u00f2 l\u2019amo li va dir que no: \u00abTu treballes per mi i punt!\u00bb. Llavors el pare li va dir: \u2018Aqu\u00ed es queda vost\u00e8 amb la seva finca\u201d.

Les barraques del Somorrostro. Obrint rases\u00a0 a pic i pala. La f\u00e0brica de Macosa. Escol\u00e0 de la parr\u00f2quia<\/strong>

Poc despr\u00e9s, els seus pares es van casar i \u201cvan anar a buscar-se la vida a Barcelona. Van pujar al tren\u00a0sevillano<\/em>, on hi van carregar el llit, la tauleta de nit i quatre cadires d\u2019espart que el meu pare havia fet a mitges amb el fuster del poble. A la capital catalana no hi tenien pis i se\u2019n van anar\u00a0 a viure en una barraca al Somorrostro, com les primeres remeses de murcians a principis dels cinquanta, que subsistien en campaments, en condicions paup\u00e8rrimes. De fet, abans, a primera l\u00ednia de mar ja s\u2019hi havien instal\u00b7lat uns oncles, en unes condicions semblants als actuals campaments dels refugiats sirians instal\u00b7lats al L\u00edban. Ells, per\u00f2 eren refugiats econ\u00f2mics en el context d\u2019una dictadura militar. M\u2019explicaven que quan hi havia temporal a les platges del Camp de la Bota i el Somorrostro, la gent es veia obligada a entrar uns metres terra endins, perqu\u00e8 les barraques quedaven destru\u00efdes i havien de tornar a comen\u00e7ar\u201d.

Els seus pares van aconseguir un dels barracots a uns dos-cents metres del mar, a prop de l\u2019estaci\u00f3 del Poblenou: \u201cCoincidint amb el m\u00edtic\u00a0Plan de Desarrollo<\/em>, de mica en mica van anar arreglant aquell habitatge. Per\u00f2 com que no tenia aigua corrent, havien de portar-la de la font; jo, que em vaig criar all\u00e0, moltes vegades havia d\u2019anar-hi a fer cua i portar l\u2019aigua per cuinar i per rentar-nos. Recordo que a dins de la barraca, plena de degoters, sovint hi plovia\u201d.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Amb la mare i la germana. Foto: Arxiu Galea<\/em>
El pare, el primer que va fer en arribar va Barcelona va ser \u201ctreballar amb samarreta obrint rases a pic i pala al mercat de peix del Born. All\u00e0, de vegades s\u2019ensorrava un tram i hi havia gent ferida. Per\u00f2 ell no estava per h\u00f2sties, havia de treballar, per\u00f2 estava content, perqu\u00e8 a F\u00e9rez tenia un se\u00f1orito<\/em> que l\u2019humiliava; en canvi, a Barcelona es defensava tot sol i tenia festa el diumenge, un dia que aprofitava per passejar i anar a fer un xato<\/em> de vi amb els amics; per\u00f2 a difer\u00e8ncia del poble on hi havia molt control i passaven llista, no havia d\u2019anar a missa. M\u00e9s endavant va fer altres feines, per\u00f2 per sobre de tot va deixar-se la pell molts anys a Macosa, una f\u00e0brica del ram del metall on constru\u00efen rails, vies de tren i components ferroviaris. Quan jo tenia set o vuit anys li portava la carmanyola. Aquells dies els obrers feien torns molt durs. Curiosament, les mateixes sirenes que durant la guerra havien avisat del bombardejos dels avions italians, a Macosa sonaven per marcar els canvis de torn\u201d.

Mentrestant, la mare feia de mestressa de casa. Quan va tenir els fills -Manolo i la seva germana Carmen, sis anys m\u00e9s jove que ell-,  els va haver de criar, per\u00f2 quan ja van ser una mica agambats, per ajudar l\u2019economia dom\u00e8stica, \u201cse\u2019n va anar a treballar al teler d\u2019una f\u00e0brica t\u00e8xtil al costat del Mercat del Poblenou. Quan plovia, jo l\u2019anava a buscar amb paraig\u00fces a les deu de la nit, quan s\u2019acabava el torn de nit de les dones\u201d.

Manolo Garc\u00eda va cr\u00e9ixer al Poblenou, un barri barcelon\u00ed que es va omplir d\u2019extremenys, murcians i andalusos en ple fulgor del r\u00e8gim franquista. En aquella \u00e8poca es va popularitzar del rock & roll als Estats Units d’Am\u00e8rica, tot i que a l\u2019estat espanyol la banda sonora era una altra. Aqu\u00ed sonava Antonio Mach\u00edn, un cantant que s\u2019havia convertit en l\u2019\u00eddol de les masses, mentre el torero Chamaco feia les del\u00edcies de l\u2019afici\u00f3 i TVE iniciava les seves primeres emissions. Per\u00f2 la miraculosa i m\u00edtica caixa tonta, <\/em>objecte de devota adoraci\u00f3 per part de les fam\u00edlies espanyoles, no va arribar a casa del futur m\u00fasic.

De petit, jugava amb \u201cpaquets de detergents i ninots de pl\u00e0stic, indis i soldats americans. Jo muntava fortins amb cartrons i restes de fustes que deman\u00e0vem al fuster del barri. Amb quatre o cinc amics, jug\u00e0vem als carrer sense asfaltar i qued\u00e0vem ben enfangats; tamb\u00e9 constru\u00edem patinets amb coixinets i fustes, i jug\u00e0vem a guerra amb arcs i fletxes i forquetes. Amb aix\u00f2 \u00e9rem feli\u00e7os. En canvi, el futbol no em va interessar mai. El nostre \u00e0mbit de correries era pels voltants de l\u2019estaci\u00f3 del tren del Poblenou, que aleshores era un fangar on centenars de camions cada dia hi abocaven porqueria. En alguns indrets del barri, la sorra era negra a causa de les xemeneies de les ind\u00fastries. Jo vivia al Carrer Ramon Turr\u00f3, a prop del carrer Llull, on diuen que l\u2019anarquista Durruti i els seus companys es reunien en un pis on discutien les t\u00e0ctiques per avortar l\u2019aixecament franquista de 1936\u201d.

La seva primera traject\u00f2ria escolar va transc\u00f3rrer al col\u00b7legi nacional Lope de Vega, al costat de casa. El seu expedient acad\u00e8mic reflecteix algunes turbul\u00e8ncies. Com que feia d\u2019escol\u00e0 a la parr\u00f2quia de Santa Maria del Teulat, treia un 9 de Religi\u00f3, i tamb\u00e9 sobresortia en dibuix, per\u00f2 solia suspendre en Gimn\u00e0stica: \u201cEra un paquet, p<\/em>er\u00f2 el pitjor eren les matem\u00e0tiques, doncs la professora m\u2019expulsava de classe amb certa freq\u00fc\u00e8ncia, em donava constants avisos i carbasses, em posava orelles de burro, em castigava i m\u2019aplicava tota mena de severs correctius, per esvalotar i fer el pallasso\u2019. Despr\u00e9s  va estudiar secund\u00e0ria a l\u2019Institut Juan de Austria, a la Verneda.

Referint-se a la seva etapa d\u2019escol\u00e0 a Santa Mar\u00eda del Taulat, recorda que \u201ctot i que a casa no eren massa cat\u00f2lics, all\u00e0 ajudava a les misses, casaments i enterraments i  tamb\u00e9 tocava les campanetes. Tothom deia que jo era un bon escol\u00e0, el m\u00e9s seri\u00f3s, i que mai no feia campana. Segons el rector, jo exercia la meva tasca amb una fe i una voluntat fora del com\u00fa. En realitat, sense entrar en temes teol\u00f2gics, all\u00f2 per mi era un joc que em fascinava. Curiosament, fa pocs anys, en un reportatge televisiu del Canal 33 va apar\u00e8ixer el capell\u00e0 de la parr\u00f2quia, de qui no tinc cap mal record, sobretot ara que tant es parla dels abusos. Era un bon home que ens animava a carregar furgonetes amb sacs d\u2019arr\u00f2s, cigrons i llenties, i tota mena de material per portar a les missions d\u2019\u00c0frica. En el reportatge que vaig veure em vaig assabentar que a l\u2019\u00e8poca que jo feia d\u2019escol\u00e0 aquell home havia acollit refugiats antifranquistes i comunistes, i tamb\u00e9 feia de pont de persones perseguides que volien fugir d\u2019Espanya.  \u00abResulta que el meu moss\u00e8n era un \u2018capell\u00e0 obrer\u2019. I me\u2019n vaig alegrar molt\u201d.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Manolo Garc\u00eda. Foto: Toni Coromina<\/em>
A la mateixa \u00e8poca, va debutar com a vocalista en el cor del Centre Cultural i Moral del barri, arribant a desmaiar-se en plena interpretaci\u00f3 de l\u2019himne mari\u00e0 El Virolai: <\/em> \u201cEm vaig desplomar, com un pardalet  caigut de l\u2019arbre. Suposo que em vaig emocionar massa\u201d, recorda. Per\u00f2 la seva infantesa tamb\u00e9 va associada a les formidables pel\u00b7l\u00edcules de trets que veia als cinemes del barri, on l\u2019acompanyava la seva padrina, una bona dona que estava conven\u00e7uda que aquell nen inquiet i circumspecte algun dia seria cantant. La bona senyora, a tal efecte, sotmetia el petit Manolo a curiosos rituals per conjurar alguna suposada f\u00faria i li tallava les ungles darrere d\u2019una porta, com un sortilegi. Per\u00f2 al cinema tamb\u00e9 exhibien pel\u00b7l\u00edcules musicals, i en alguna d\u2019elles va arribar a descobrir al seu \u00eddol predilecte, Antonio Molina, i tamb\u00e9 a Raphael o Peret. Passat els anys, diu que \u201canar al cinema era fant\u00e0stic perqu\u00e8 hi feien sessions cont\u00ednues, i si t\u2019agradaven les dues pel\u00b7l\u00edcules podies repetir. A m\u00e9s, entre mig feien el Nodo, el noticiari franquista que mir\u00e0vem sense saber el context pol\u00edtic del pa\u00eds perqu\u00e8 \u00e9rem molt petits. Pers sort, al meu barri  hi havia molts cinemes:  el Rellisqu\u00edn, l\u2019Ideal, el Calif\u00f2rnia, el Pere Quart\u2026 Era una del\u00edcia per a la canalla; i un entreteniment molt barat: una pesseta. Sense oblidar les pipes i els tramussos, per\u00f2 no hi havia crispetes ni coca-coles, bev\u00edem Mirinda\u201d.

Entre la grisor de la Barcelona industrial i els estius al poble de F\u00e9rez. La r\u00e0dio i els tebeos. Les excursions.<\/strong>

Fins als 14 anys va passar les vacances d\u2019estiu a F\u00e9rez. Per\u00f2 el contrast amb l\u2019enrenou i el batibull de la gran ciutat era patent. Al poble, en un ambient absolutament rural, els nois de la seva edat portaven una vida molt diferent, encara que ell, que no era aficionat jugar a futbol, anava al seu aire: \u201cJo acostumava a gaudir de la llibertat i a passejar en solitari. Era for\u00e7a individualista i encara ho s\u00f3c, tot i que mai no he rebutjat una convocat\u00f2ria social. De vegades anava amb el burro a l\u2019hort de l\u2019avi Basiliso, on passava moltes hores cuidant les patates i els tom\u00e0quets; d\u2019altres, anava al riu a ca\u00e7ar granotes.  Sempre m\u2019ha admirat la vibraci\u00f3 de la natura, els arbres i les muntanyes. Recordo que quan arribava al poble a principis d\u2019estiu, ho feia des de la condici\u00f3 de catal\u00e0, per\u00f2 quan tornava a Barcelona era murci\u00e0. Em trobava en terreny de ning\u00fa, tot era relatiu. El retorn a Barcelona i a la disciplina escolar solia ser dura, perqu\u00e8 el retrobament amb un m\u00f3n industrial, molt gris, no m\u2019interessava, el rebutjava. Despr\u00e9s de passar uns mesos en un ambient m\u00f3n buc\u00f2lic i pastoral,  banyant-me en les basses o a al riu Segura, tornar al Poblenou, un barri amb els carrers plens de fang negre era dif\u00edcil\u201d.

Com que a casa seva no tenien tocadiscos ni televisi\u00f3, el cord\u00f3 umbilical que l\u2019unia amb el m\u00f3n eteri i virtual era la r\u00e0dio: \u201cSempre que podia escoltava contes i els serials radiof\u00f2nics Cascabel<\/em> i Tambor<\/em>; tamb\u00e9 era un seguidor impenitent del Consultorio sentimental de Helena Francis<\/em>, una senyora que feia la impressi\u00f3 de saber-ho tot en el camp de l\u2019amor i els sentiments; anys despr\u00e9s, em vaig assabentar que sota el misteri\u00f3s pseud\u00f2nim de Se\u00f1ora Francis<\/em>, s\u2019hi amagava un gallard guionista de sexe mascul\u00ed. Per\u00f2 la r\u00e0dio tamb\u00e9 em va permetre aprendre\u2019m de mem\u00f2ria les can\u00e7ons de Juanito Valderrama i, per descomptat, les d\u2019Antonio Molina. M\u00e9s endavant em vaig a familiaritzar amb la cantilena de Los Bravos, Los Brincos i M\u00f3dulos. Recordo que la m\u00fasica del peluts dels Beatles a l\u2019Espanya franquista es va rebre de mala gana fins que la realitat es va imposar. Aquells dies jo m\u2019aturava sovint en una petita llibreria del barri on de vegades posaven els singles<\/em> de moda en un tocadiscos. Aix\u00ed vaig descobrir algun grup de rock, com ara Led Zeppelin o Creedence Clearwater Revival\u201d.

Com la majoria de nois de la seva \u00e8poca, per sortir del tedi escolar Manolo tamb\u00e9 llegia Haza\u00f1as B\u00e8licas<\/em>, el TBO<\/em>, o El Capit\u00e1n Trueno<\/em>, un heroi que de gran es van reencarnar a Makoki, o en el Tinent Blueberry. En el camp de la lectura juvenil devorava les novel\u00b7les de Jules Verne, Mark Twain i Emilio Salgari.

Avui assenyala que de petit no era massa conscient de viure en una dictadura, ni tampoc de la singularitat especial de Catalunya: \u201cJo nom\u00e9s coneixia els quatre carrers del barri on jug\u00e0vem. No sabia res m\u00e9s, ni tampoc coneixia el centre de Barcelona. De fet, si alguna vegada hi anava amb tramvia amb la mare, ella deia \u2018anem a Barcelona\u2019.  Fins als 14 o 15 anys sempre vaig parlar en castell\u00e0 perqu\u00e8 era la llengua que tothom parlava al barri; el catal\u00e0, amb prou feines el sentia. Segurament passava el mateix que avui a Santa Coloma de Gramenet, on hi ha alguns carrers on tothom parla \u00e0rab o xin\u00e8s. A la meva infantesa i adolesc\u00e8ncia, el Poblenou era un gueto. No va ser fins que vaig sortir del barri que vaig comen\u00e7ar a descobrir el catal\u00e0, un idioma fins aleshores desconegut\u201d.

Ja ben entrada l\u2019adolesc\u00e8ncia, Manolo va comen\u00e7ar a lluir una notable cabellera, la qual cosa, unida a la seva pell morena, li va valer l\u2019apel\u00b7latiu de l\u2019Indi. Contr\u00e0riament a la t\u00f2nica general del moment, no va formar mai part de cap organitzaci\u00f3 juvenil, ja fos la falangista OJE, els aspirants d\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica, o els boy scouts<\/em>. Fins que va comen\u00e7ar a freq\u00fcentar un grup de nois relacionats amb el Centre Excursionista del Poblenou i alguns caps de setmana se n\u2019anava d\u2019excursi\u00f3 a la Garriga amb ells, \u201ccarregats amb la motxilla, una bota de vi i algunes dosis de botifarra. Els dissabtes a la tarda, agaf\u00e0vem el tren i an\u00e0vem als cingles del Bert\u00ed, a sobre Centelles, un viatge que per nosaltres era com anar a la Xina. Quan arrib\u00e0vem a l\u2019estaci\u00f3 puj\u00e0vem muntanya amunt i ens instal\u00b7l\u00e0vem en un prat d\u2019herba, on dorm\u00edem en tendes de campanya i sac de dormir, i cuin\u00e0vem qualsevol cosa amb un fogonet de but\u00e0. Ten\u00edem entre 15 i 17 anys i \u00e9rem feli\u00e7os\u201d.

La primera bateria. Amenitzant bodes i festes de discoteca. El rock i els hippies. El Zeleste.<\/strong>

Amb les 500 pessetes que la seva mare li va donar d\u2019amagat del seu pare, Manolo va comprar la seva primera bateria. Es tractava d\u2019un trasto antiqu\u00edssim: \u201cUna jazz band<\/em> de fusta composta de bombo, caixa i platerets. Vaig comen\u00e7ar a colpejar aquell instrument al ritme de Los ejes de  mi carreta<\/em>. Mica en mica vaig passar a copiar amb entusiasme tot el repertori de Creedence Clearwater Revival. Fins que un dia que vaig aconseguir calcar el solo de bateria d\u2019In-A-Gadda-Da-Vida<\/em>, d\u2019Iron Buterfly, vaig considerar que el meu toc era demolidor i que d\u2019all\u00e0 ja podia anar a Hollywood\u201d.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Esquerra: De bateria amb Materia Gris,1975. Dreta: A la mili, 1976 Foto: Arxiu Galea<\/em>
Conven\u00e7ut que podia menjar-se el m\u00f3n, va entrar a formar part del seu primer grup, Materia Gris, que va concursar discretament en cert\u00e0mens de joves promeses i va actuar a les discoteques del Poblenou i del barri del Verdum. Amb aquella formaci\u00f3 durant tres temporades es va dedicar a amenitzar els balls populars d\u2019un centenar de poblacions catalanes.

A la primera meitat dels 70 es van fer famoses les sessions vespertines rockeres del barcelon\u00ed Sal\u00f3 Price, un local de dubtosa reputaci\u00f3, dedicat habitualment a oferir vetllades de boxa i lluita lliure. Cada diumenge a la tarda, despr\u00e9s del debut d\u2019algun grup teloner, intervenien artistes consagrats del nivell de Los Canarios o Lone Star. Aquelles sessions estaven organitzades, entre altres, per l\u2019inefable periodista Jos\u00e9 Mar\u00eda Pallard\u00f3, per\u00ednclit expert musical que, segons Manolo, \u201cen aquella \u00e8poca, va ajudar molt als grups rockers locals, des de la seva plataforma El Clan de la Una<\/em> i Al mil per mil<\/em>, a R\u00e0dio Joventut, quan la televisi\u00f3 encara no feia estralls generacionals\u201d.

Per malaltia del bateria d\u2019un grup d\u2019artistes novells, Manolo va tenir l\u2019oportunitat d\u2019actuar com a teloner de Lone Star en una de les matinals. El trio de p\u00fabers va aguantar estoicament una espectacular pluja d\u2019objectes de tot tipus, inclosa alguna ampolla, fins que el guitarrista i el baixista van optar per retirar-se; per\u00f2 Manolo no. \u201cEm vaig adonar que tenia una oportunitat d\u2019or per fer soroll. El granissat d\u2019objectes variats va continuar caient, per\u00f2 vaig aguantar el tipus. Des de les bambolines, Pedro Gen\u00e9, cantant de Lone Star, contemplava al\u00b7lucinat l\u2019escena surrealista de l\u2019intr\u00e8pid i imberbe jovenet (un servidor), tot desafiant irresponsablement la parr\u00f2quia; encara el recordo mirant amb cara d\u2019\u00e0nec i partint-se de riure. Quan vaig acabar, em va felicitar efusivament\u201d.

Va tocar la bateria dos anys m\u00e9s amb Materia Gris, una formaci\u00f3 que es dedicava a amenitzar banquets i festes discotequeres<\/em>, amb temes d\u2019ahir i de sempre: La bamba, El reloj<\/em> i altres per l\u2019estil. Encara que tamb\u00e9 aprofitaven qualsevol ocasi\u00f3 per interpretar versions dels rockers m\u00e9s emblem\u00e0tics del panorama internacional. El grup va tenir un cert predicament al Sal\u00f3 Kyoto, d\u2019Igualada, on durant un any sencer van actuar dos diumenges al mes. Aquells dies, per anar de Barcelona a Igualada, la furgoneta del grup trigava dues hores i mitja, era tota una odissea; avui, aquest trajecte es realitza en nom\u00e9s 20 minuts. I un detall anecd\u00f2tic: una vegada pagades les despeses, cada m\u00fasic s\u2019emportava a casa la desorbitada quantitat de 150 pessetes. Abans de desapar\u00e8ixer, Materia Gris va canviar el seu nom per un patron\u00edmic m\u00e9s aviat heavy<\/em>: Sat\u00e1n.

El moviment musical catal\u00e0 no s\u2019entendria sense els macroconcerts de rock que es van celebrar a mitjans dels anys 70. I Manolo va ser un dels joves que va assistir al primer Canet Rock amb un sarr\u00f3 i un sac de dormir: \u201cAll\u00f2 em semblava tan important com el festival de Woodstock. Hi vaig anar tot sol, per\u00f2 era all\u00e0. No prenia drogues, per\u00f2 em sentia feli\u00e7 de poder compartir la festa amb els hippies. I vaig decidir que volia  ser m\u00fasic s\u00ed o s\u00ed\u201d.

Mentrestant, durant la setmana treballava en una fusteria i es cruspia amb ganes els entrepans de truita que amb molt d’amor  li preparava la seva sacrificada mare. En canvi, el seu pare, que no veia gens clar que el fill pogu\u00e9s viure  de la m\u00fasica, sempre el renyava per la cabellera i per la seva suposada tend\u00e8ncia al hippisme: \u201cL’home nom\u00e9s volia que el seu fill deix\u00e9s de fer l\u2019\u00edndio<\/em> i que entr\u00e9s a treballar de delineant a Macosa. Per\u00f2 el m\u00e0xim que va aconseguir va ser que jo particip\u00e9s en un concurs de dibuix organitzat per l\u2019empresa metal\u00b7l\u00fargica en qu\u00e8 vaig obtenir el segon premi, que em va reportar una ploma estilogr\u00e0fica i un \u00e0lbum de cromos de futbolistes que no m\u2019interessaven en absolut\u201d.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Manolo amb Sima y su Conjunto, 1978 Foto: Arxiu Galea<\/em>
Als 17 anys, la seg\u00fcent etapa va ser Silma y su Conjunto, \u201cuna banda capitanejada per una encantadora senyoreta del barri de Sants, de Barcelona, que tenia incre\u00efbles dots vocals i era molt guapa. Les seves versions de L\u2019emigrant<\/em> i El rossinyol<\/em> arribaven a l\u2019\u00e0nima del p\u00fablic. A m\u00e9s de tocar en discoteques i festes majors, tamb\u00e9 ho feien al restaurant Los tres molinos<\/em>, un local de la carretera d\u2019Esplugues especialitzat en casaments a l\u2019engr\u00f2s. De vegades, Silma deixava que Manolo cant\u00e9s algun tema modern –Feelings<\/em> tenia molt \u00e8xit- o alguna versi\u00f3 dels hits del rock & roll: \u201cEls m\u00fasics cobr\u00e0vem una mitjana de 3.000 pessetes per bolo. Si el pare de la n\u00favia sol\u00b7licitava una can\u00e7\u00f3 concreta, em treia una propina de 4.000 pessetes extres per cantar, per exemple, Un rayo de sol\u201d<\/em>. Veient que els seus primers refilets en p\u00fablic li sortien for\u00e7a ben afinats, pel m\u00f2dic preu de 5.000 pessetes Manolo es va comprar un Shure,<\/em> un micr\u00f2fon de qualitat contrastada, que avui encara conserva.

Durant les estones de lleure, va comen\u00e7ar  a freq\u00fcentar el Zeleste, el m\u00edtic local barcelon\u00ed del carrer Plateria, \u201cuna mena de Tibidabo musical, un aut\u00e8ntic parc d\u2019atraccions on actuaven Pau Riba \u2013Dioptria <\/em>va ser un dels millors discos de la m\u00fasica en catal\u00e0 de tots els temps-, Sisa, Oriol Tramvia, La Voss del Tr\u00f3pico, el Gato P\u00e9rez i l\u2019Orquestra Plateria. Una de les escenes que m\u00e9s em va impressionar va ser l\u2019actuaci\u00f3 de Joseph Manel, el cantant de la Plateria, que va apar\u00e8ixer a l\u2019escenari tocant les congues, vestit amb un davantal de carnisser. Aquella generaci\u00f3 tenia molt sentit de l\u2019humor, una cosa que ara potser es troba a faltar. A m\u00e9s del pop-rock catal\u00e0, llavors anomenat \u2018ona laietana\u2019, les seves prefer\u00e8ncies musicals passaven per King Crimson, Blondie, Ultravox…, o la canya andalusa de Triana, Gualberto, Smash i Lole i Manuel. Cap a la segona meitat dels setanta va freq\u00fcentar el Palau d’Esports de Barcelona, un incomparable marc on va actuar Carlos Santana o els Queen de Freddy Mercury. Mentrestant, per la r\u00e0dio, Jos\u00e9 Maria Pallard\u00f3 continuava amb la seva tasca divulgativa, promocionant grups estrangers tan emblem\u00e0tics com Cream i Traffic\u201d.

Malgrat treballar com a fuster, descarregador de mobles, delineant o publicitari, Manolo idealitzava i admirava els hippies, \u201cuns individus que em semblaven collonuts, perqu\u00e8 creia que eren feli\u00e7os sense fotre brot. En realitat, \u00e9s molt possible que molts penquessin igual que jo, que em tenia per un capullo<\/em>. Per\u00f2 vaig descobrir que alguns hippies de tend\u00e8ncia llibert\u00e0ria eren partidaris de l\u2019autogesti\u00f3. Veient la duresa amb qu\u00e8 la vida havia tractat al meu pare, vaig pensar que no em venia de gust treballar exclusivament en benefici de tercers que et roben, t\u2019esclavitzen i et tenen a la seva merc\u00e8. Per aix\u00f2, admirava la gent que formava un comuna. Curiosament, amb el pas dels anys, vaig poder posar en pr\u00e0ctica l\u2019autogesti\u00f3, sobretot quan amb Quimi Portet vam crear El \u00daltimo de la Fila\u201d.  

La Movida<\/em><\/strong> madrilenya. Los R\u00e1pidos.<\/strong>

Abans de l’eclosi\u00f3 de la movida<\/em> madrilenya, durant la d\u00e8cada dels setanta Barcelona havia esdevingut la capital cultural peninsular gr\u00e0cies a una potent ind\u00fastria editorial, el despertar de l’ecologisme, l’expansi\u00f3 dels moviments alternatius i l’ebullici\u00f3 de la m\u00fasica laietana, que va tenir la seva catedral particular a Zeleste i va suposar una alternativa a la m\u00fasica dels cantautors de la Nova Can\u00e7\u00f3, capitanejats pels Setze Jutges.

A finals dels setanta, despr\u00e9s de les primeres eleccions municipals i auton\u00f2miques de la \u00abdemocr\u00e0cia\u00bb, Barcelona va deixar de ser el motor cultural del pa\u00eds i va cedir el protagonisme a Madrid, que va experimentar una \u00e8poca daurada musical amb noms tan rellevants com Alaska, Aviador Dro, Derribos Arias, Ejecutivos Agresivos, Kaka de Luxe, Los Elegantes, Radio Futura, Gabinete Caligari, Glutamato Ye-y\u00e9, Hombres G, Mecano, Nacha Pop o Los Secretos, per citar-ne alguns. Coincidint amb la vict\u00f2ria del PSOE i el mandat de l’alcalde socialista Enrique Tierno Galv\u00e1n a Madrid, a la capital del regne es va consagrar definitivament la movida<\/em>madrilenya, un fenomen social, cultural i l\u00fadic desenvolupat entre 1977 i 1984, amb el seu punt \u00e0lgid entre 1981 i 1982. En aquest per\u00edode, un ampli grup d’artistes va crear un moviment caracteritzat per les ganes de divertir-se i acabar amb l’ensopiment de l’\u00e8poca franquista i la transici\u00f3.

Seguint la llei del p\u00e8ndul, a mitjans dels vuitanta, la movida<\/em> madrilenya va entrar en decad\u00e8ncia i un grup catal\u00e0 va emergir del no res, convertint-se durant deu anys en la formaci\u00f3 musical m\u00e9s destacada de l’univers musical estatal: El \u00daltimo de la Fila (1985-1995), el projecte impulsat per Manolo Garc\u00eda i Quimi Portet. Tot va comen\u00e7ar a principis del 1980, quan el m\u00fasic d\u2019origen argent\u00ed Sergio Makaroff buscava m\u00fasics per a l\u2019enregistrament d\u2019un LP amb les seves \u00faltimes composicions. Necessitava un guitarrista, un baixista, un teclista i un bateria. Aviat es va trobar amb Manolo, aleshores bateria, i amb Esteban Mart\u00edn, conegut teclista d\u2019origen uruguai\u00e0-alemany establert a Barcelona. Sergio va encarregar a Manolo i Esteban la tasca de buscar la resta de components del grup. I aquests van fitxar Antonio Fidel, m\u00fasic de Cartagena que fins aquell dia mai no havia tocat el baix, i el guitarrista Josep Llu\u00eds P\u00e9rez, un m\u00fasic experimentat que havia abandonat la banda simf\u00f2nica Abedul. Despr\u00e9s de gravar el disc de Makaroff, els m\u00fasics van voler provar sort pel seu compte i van fitxar el bateria Lu\u00eds Visiers, passant Manolo Garc\u00eda a ser el cantant. Sense tenir un nom definit, van treballar intensament donant forma a una vintena de temes propis i van gravar la seva primera maqueta, que van portar a les oficines d\u2019EMI. Amb nom\u00e9s dos mesos d\u2019assajos van obtenir el seu primer contracte discogr\u00e0fic i van batejar la banda amb el nom de Los R\u00e1pidos.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Esquerra: Los Burros a Cardedeu (1984). Dreta: actuaci\u00f3 amb Los Burros. Foto: Toni Coromina<\/em>
El mateix 1980 van enregistrar Amor biodegradable<\/em>, el seu primer i \u00fanic LP, que va sortir en venda a l\u2019any seg\u00fcent. El disc, del qual se\u2019n van vendre 2.000 c\u00f2pies, contenia dotze can\u00e7ons d\u2019estil pop-rock com Navaja de papel, Televisi\u00f3n desactivada o Ruta del sur<\/em>, amb un so tirant a punk. Malgrat l\u2019escassa repercussi\u00f3 en vendes, van fer prop de trenta concerts, la majoria a Catalunya. El seu directe, molt provocador, estava farcit de pluges d\u2019escuma i explosions de fum, mentre Manolo destrossava televisors a l\u2019escenari a cops de destral. Los R\u00e1pidos van actuar diverses vegades de teloners de La Orquesta Mondrag\u00f3n i Ramones. Tanmateix, tot i les cr\u00edtiques favorables de les revistes especialitzades i el seguiment entusiasta d\u2019un important nucli d’admiradors, la seva aventura no acabava de funcionar a nivell econ\u00f2mic.

El 1981, a meitat de la gira, quan tenien a punt el single Ruta del sur<\/em> i havien enregistrat una nova maqueta, la companyia EMI la va rebutjar i va deixar de donar suport al grup. Tanmateix, Los R\u00e1pidos van continuar les seves actuacions fins a finals d\u2019any. Va ser en un d\u2019aquests concerts, el festival Rock de Lluna dels Hostalets de Baleny\u00e0, que Los R\u00e1pidos van coincidir amb el grup vigat\u00e0 Kul de Mandril, liderat per Quimi Portet. I \u00e9s en aquest punt que els camins dels dos fundadors d’El \u00daltimo de la Fila van trobar-se.

Aquella nit, Manolo Garc\u00eda i Antonio Fidel es va sorprendre del carisma, l\u2019energia i el talent musical d\u2019en Quimi. A Josep-Llu\u00eds P\u00e9rez li va cridar l\u2019atenci\u00f3 el fet que el guitarrista vigat\u00e0 tragu\u00e9s tan bon partit d\u2019una atrotinada guitarra. Acabada la festa, uns i altres es van donar els respectius n\u00fameros de tel\u00e8fon i una setmana m\u00e9s tard, Manolo es va presentar al bar musical Boira, on actuava Kul de Mandril, per confirmar que el que havia vist a veure als Hostalets no havia estat un miratge. Per\u00f2 no, no havia estat una al\u00b7lucinaci\u00f3, era real. Acabat el concert van tornar a parlar i van concertar una cita. Al cap de pocs dies Manolo i Josep-Llu\u00eds van trobar-se amb en Quimi al bar Zurich, de Barcelona, i li van proposar entrar al grup. El de Vic va contestar que s\u2019ho pensaria, perqu\u00e8 aix\u00f2 significava abandonar el seu quarter general de la Plana. Al cap d\u2019una setmana, Portet, que abans havia tocat a Osona amb  Kilimanjaro\u2019s, Dumpers i Kul de Mandril, arribava a Barcelona amb la guitarra a la m\u00e0 i una maleta plena amb les seves escasses pertinences. Manolo, al veure\u2019l, li va dir que semblava un \u201cemigrant iugoslau\u201d. Al final, les ganes d\u2019aventures i la necessitat de canvis havien pesat m\u00e9s a la balan\u00e7a que la buc\u00f2lica tranquil\u00b7litat que es respirava a la Ciutat dels Sants.

Los Burros. Rebuznos de amor<\/em><\/strong>

Durant uns mesos Los R\u00e1pidos van fer actuacions arreu de Catalunya, d\u2019on van sortir per fer concerts a Saragossa i a Ceuta, amb Quimi de guitarrista. Per\u00f2 veient les dificultats econ\u00f2miques que comportava el projecte, a m\u00e9s de la retirada de suport de la discogr\u00e0fica, Los R\u00e1pidos van decidir dissoldre\u2019s i provar sort en d’altres projectes.<\/p>\n\n\n\n

Esteban Mart\u00edn se\u2019n va anar a tocar amb Gabinete Caligari, Manolo Garc\u00eda va marxar al Pa\u00eds Basc per intentar crear, sense \u00e8xit, una nova formaci\u00f3 musical amb l\u2019ajuda de La Orquesta Mondrag\u00f3n mentre que els altres components, Portet i Fidel, juntament amb el bateria vigat\u00e0 Jordi Vila (que tamb\u00e9 tocava amb el grup Perdidos en el Espacio, l\u2019embri\u00f3 de Los Trogloditas), es van quedar a Barcelona composant noves can\u00e7ons i creant un nou grup que passaria a dir-se Los Burros. Aleshores, Manolo Garc\u00eda va tornar a Barcelona i s\u2019hi va incorporar.

El 1983, Los Burros van editar Rebuznos de amor<\/em>, un LP per la discogr\u00e0fica Belter, un disc en el qual aquest cronista va tenir l\u2019honor de col\u00b7laborar com a productor associat. Entre les can\u00e7ons m\u00e9s famoses sobresortien Huesos, Disneylandia <\/em>i Mi novia se llamaba Ram\u00f3n<\/em>. Aquest treball va tenir molt bones cr\u00edtiques a la majoria de diaris i revistes especialitzades, i va sonar a bona part de les emissores de r\u00e0dio municipals catalanes, a R\u00e0dio 3, R\u00e0dio 4, R\u00e0dio Barcelona, R\u00e0dio Vic o R\u00e0dio Pica, entre d\u2019altres. Amb tot, les vendes no van passar de les dues mil c\u00f2pies. Entremig, sota el segell de Discos Kriminales (impulsat per Manolo, Quimi i el periodista Jaime Gonzalo), es va editar el single Jam\u00f3n de Mono<\/em>, de Kul de Mandril, i Vaqueros del Espacio,<\/em> de Loquillo y Los Trogloditas.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Manolo i Quimi a Sobremunt, 1985. Foto: Toni Coromina<\/em>
Aleshores, Vila se\u2019n va anar a tocar amb Los Trogloditas i Quim Vilaplana es va fer c\u00e0rrec de la bateria de Los Burros, que van apar\u00e8ixer en programes televisius i van actuar a Cardedeu, la Garriga, Osca, Folgueroles, Mollerussa, Torell\u00f3 i Vic (en aquesta ciutat coincidint amb el concurs de M\u00fasica Ins\u00f2lita). Els seus concerts tenien una esbojarrada escenografia i una coreografia contundent, amb renovades explosions de pols de talc i guerres de fums de colors. Los Burros, per\u00f2, tenien un inconvenient: molts ajuntaments que els volien contractar no ho feien per culpa del nom del grup, que no gosaven posar al cartell d\u2019actes de la festa major. Abans de dissoldre\u2019s, van tocar a Barcelona durant la revetlla de Sant Joan, compartint escenari amb OMD (Maniobres Orquestrals a l\u2019Obscuritat). Despr\u00e9s van fer un concert a Zeleste, coincidint amb la festa de Cap d\u2019Any, i dos m\u00e9s a la discoteca Boomerang de Girona, una ciutat on Quimi i Manolo sempre han gaudit d\u2019una parr\u00f2quia fidel.

Naixement d’El \u00daltimo de la Fila<\/strong>

Manolo i Quimi van decidir emprendre una nova carrera conjunta, sota el nom d\u2019El \u00daltimo de la Fila, una formaci\u00f3 que va editar set discos i amb la que van arribar al gran p\u00fablic i van obtenir un \u00e8xit i un reconeixement nacional i internacional, amb nombrosos premis i milions de discos venuts. Per\u00f2 mai no van renunciar al passat, i en els seus concerts sovint van repescar temes de la seva etapa amb Los R\u00e1pidos i Los Burros. Els dos impulsors del nou projecte van comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 activa d\u2019Antonio Fidel i Josep Llu\u00eds P\u00e9rez com a m\u00fasics d\u2019estudi i dels directes de la nova formaci\u00f3.

L\u2019any 1985, assessorats pel productor Rafael Moll (de PDI), El \u00daltimo de la Fila va enregistrar en quinze dies el seu primer treball Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana<\/em>. El canvi de nom del grup el van escollir sense pensar-ho massa: \u201cEra un dels cinc mil noms espantosos que hav\u00edem apuntat. Per\u00f2 com que \u00e9rem els \u00faltims de la fila del rock que es feia al pa\u00eds vam optar per El \u00daltimo de la Fila\u201d, explicaven aleshores Portet i Garc\u00eda, un t\u00e0ndem musical que sempre van compondre les can\u00e7ons a mitges.

Aquest cronista va ser convidat a fer la foto de la coberta del nou disc i tamb\u00e9 la del segon, Enemigos de lo ajeno<\/em>. A banda de la can\u00e7\u00f3 Cuando la pobreza entra por la puerta…<\/em>, el primer treball d’El \u00daltimo contenia nou temes m\u00e9s, entre els quals destacaven Dulces sue\u00f1os, A cualquiera puede sucederle, El monte de las \u00c1guilas, El Loco de la calle, Querida Milagros, o Son cuatro d\u00edas.<\/em>

Tal com havia passat amb Los R\u00e1pidos i Los Burros, la cr\u00edtica musical es va aliar amb el nou grup. El disc es va presentar en p\u00fablic al pavell\u00f3 esportiu de Centelles, l\u201911 de maig del 1985, al preu de 600 pessetes l\u2019entrada. El miler d\u2019afortunats espectadors que van poder entrar al pavell\u00f3 \u2013molta gent es va quedar al carrer- van gaudir d\u2019un concert memorable, amb un impressionat tempesta energ\u00e8tica protagonitzada per Manolo (veu), Quimi (guitarra) i la resta de m\u00fasics. L\u2019escenari estava decorat amb unes grans plataformes amb focus d\u2019autom\u00f2bil darrere dels m\u00fasics, enfocant el p\u00fablic. Els m\u00fasics portaven embuts al cap, a manera de barrets, d\u2019on sortien columnes de fum per la xemeneia, mentre agitaven llanternes de ne\u00f3. Les noves can\u00e7ons es van succeir entre crits de joia, aplaudiments i balls fren\u00e8tics del p\u00fablic, enmig d\u2019espectaculars n\u00favols de plomes de gallina i de talc, globus i fumerades de colors.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Primer concert de El \u00daltimo. Centelles, 1985. Foto: Toni Coromina<\/em>
Uns dies despr\u00e9s van fer un assaig amb p\u00fablic a Girona, a la discoteca Boomerang, i el 15 de juny es va oficialitzar la presentaci\u00f3 en societat del grup i del disc a Barcelona, a la m\u00edtica sala Studio 54 amb un \u00e8xit indescriptible que va tenir ress\u00f2 a la majoria de diaris del pa\u00eds. I a partir d\u2019aqu\u00ed van venir molts concerts a Val\u00e8ncia, Alc\u00fadia, Granada, Arag\u00f3, Sevilla, Ciudad Real… Una curiosa an\u00e8cdota va popularitzar El \u00daltimo al sud de la pen\u00ednsula: en acabar un concert a Granada, durant el qual Manolo va emetre algun improperi relacionat amb la verge Maria (sense intenci\u00f3 d\u2019ofendre cap congregaci\u00f3 mariana), un oficial de la policia se\u2019l va endur a la comissaria, on va estar tancat algunes hores, mentre Marta Mirabent, aleshores m\u00e0nager del grup, va moure tots els fils possibles i va trucar diversos personatges pretesament influents per aconseguir el seu alliberament. A les vuit del mat\u00ed, Manolo va sortir al carrer. L\u2019endem\u00e0, la premsa es feia ress\u00f2 de la not\u00edcia amb el titular \u201cCantante catal\u00e1n detenido por blasfemia\u201d.<\/em> A mitjans de setembre d\u2019aquell any, EUDLF va actuar davant unes 100.000 persones congregades a Montju\u00efc durant les festes de la Merc\u00e8, al costat de Roxy Music.

\u00abEnemigos de lo ajeno\u00bb. A Madrid amb James Brown<\/strong>

Mentre el primer LP d’EUDLF encara era a les botigues (al final se\u2019n van vendre 30.000), Manolo i Quimi ja estaven treballant al seu local del carrer Pallars, de Barcelona, amb noves can\u00e7ons i una nova maqueta. La primavera de 1986 van entrar als estudis Aprilia i Perpiny\u00e0 per gravar el segon LP Enemigos de lo ajeno<\/em>. La cr\u00edtica va lloar l\u2019obra fins extrems insospitats, qualificant aquest nou treball de \u201cdisc de poetes, impossible de classificar\u201d. Entre les can\u00e7ons destacades hi havia Lejos de las leyes de los hombres, Aviones plateados, Insurrecci\u00f3n o Mi patria en mis zapatos.<\/em><\/p>\n\n\n\n

La pr\u00e8via de la presentaci\u00f3 es va fer a la sala Bikini, per\u00f2 l\u2019estrena oficial es va produir a Studio 54. El cr\u00edtic musical Mingus B. Formentor ho resumia dient que EUDLF \u201cva volar a l\u2019al\u00e7ada de les \u00e0guiles reials. Juro solemnement que ni els seus coneguts m\u00e9s vells recordaven una cosa similar, i que consti que parlem d\u2019un grup que arrossega la fama de tenir un dels millors directes que mai s\u2019han vist en aquestes contrades. Va ser una cimera a l\u2019historia de la m\u00fasica popular espanyola de l\u2019\u00faltim quart de segle\u201d.

A banda de nombroses actuacions a Catalunya, el grup va fer una minigira per Euskadi i Cant\u00e0bria en companyia de Radio Futura, i tamb\u00e9 va visitar el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Arag\u00f3. Despr\u00e9s de moltes actuacions arreu de la geografia peninsular, la presentaci\u00f3 a Madrid no podia esperar. La cita va ser el maig del 1986 al Rock\u00f3dromo durant les festes de San Isidro, compartint cartell amb James Brown, davant 40.000 persones. A comen\u00e7aments de tardor, EUDLF va tenir un \u00e8xit espectacular a la Recta de l\u2019Estadi, a Barcelona, davant 200.000 espectadors. La popularitat de la formaci\u00f3 va comportar que rebessin el primer disc d\u2019or i nombrosos premis.

La primavera del 1987, van sorprendre tothom posant en circulaci\u00f3 el disc recopilatori Nuevas Mezclas<\/em>, amb can\u00e7ons dels dos anteriors LP,  amb algunes pistes corregides, mesclades als estudis Oasis de Londres. D\u2019aquest disc, se\u2019n van acabar venent 300.000 c\u00f2pies. Mentrestant, els concerts d’EUDLF es van succeir durant tot el 1987: Santiago, Le\u00f3n, Donosti, Vit\u00f2ria, Pamplona, Cadis, Osca, Tarragona, Val\u00e8ncia, Conca, Vilanova i la Geltr\u00fa, Salamanca… En total van ser prop de seixanta concerts. Quan va acabar la gira, la tropa ambulant estava composta per 17 membres, entre t\u00e8cnics, conductors, road-manager <\/em>i m\u00fasics, a m\u00e9s de dues ballarines.

Per\u00f2 quan semblava que els dos astres s\u2019agafarien una temporada sab\u00e0tica per preparar un nou treball discogr\u00e0fic, a finals del mateix any van apar\u00e8ixer a la sala barcelonesa KGB, camuflats sota el nom de Las Burras, amb motiu de la festa de la revista Ruta 66. Per una nit El \u00daltimo es va transformar en una estrafol\u00e0ria banda femenina, on els m\u00fasics portaven minifaldilla, sabates de tal\u00f3, suggestives bruses de seda, els llavis pintats, rimel als ulls i esmalts a les ungles.

\u00abComo la cabeza al sombrero\u00bb<\/strong>

La primavera del 1988 es van instal\u00b7lar durant un mes en un casalot proper als estudis Miraval, a cent quil\u00f2metres de Marsella, el mateix on havien gravat discos Sade, Pink Floyd o The Cure. Manolo i Quimi tenien tot el material a punt per enregistrar el seg\u00fcent treball discogr\u00e0fic, una feina que va coincidir amb la pres\u00e8ncia als estudis del grup The Pogues. Aquells dies es va produir una curiosa an\u00e8cdota, protagonitzada una altra vegada per Manolo. Prop de Miraval, un atracador s\u2019havia emportat 300.000 francs d\u2019un banc i alguns testimonis van descriure el lladre com una persona morena d\u2019\u00e8tnia gitana. L\u2019atzar va fer que la policia confongu\u00e9s l\u2019atracador amb Manolo, que sense tenir-hi res a veure, mentre passejava tranquil\u00b7lament es va veure encanonat per dues pistoles i redu\u00eft en un tres i no res contra un cotxe-patrulla de la Gendarmeria. Feli\u00e7ment, es va demostrar que el m\u00fasic no tenia res a veure amb l\u2019atracament i va rebre totes les disculpes del m\u00f3n per part de la policia gala.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Al camerino de La Monumental (1988). Foto: Toni Coromina<\/em>
L\u2019enregistrament del nou LP, Como la cabeza al sombrero<\/em>, va durar 26 dies. Despr\u00e9s, Manolo i Quimi van marxar a Londres per tallar el disc, que contenia, entre d\u2019altres, les can\u00e7ons Dios de la lluvia, Sara, Como la cabeza al sombrero <\/em>o Ya no danzo al son de los tambores.<\/em> El mes de maig, a la tornada d\u2019un viatge promocional a Vene\u00e7uela, es va posar a la venda i un mes despr\u00e9s van iniciar una gira vertiginosa per l\u2019Estat espanyol que els va portar a tocar en 14 camps de futbol, 23 places de braus, 12 pavellons esportius i altres 19 espais a l\u2019aire lliure, omplint sempre tots els aforaments. D\u2019aquest disc, se\u2019n van acabar venent 400.000 c\u00f2pies.

De la Monumental al Camp Nou<\/strong>

Un dels concerts m\u00e9s esperats d\u2019aquella gira triomfal \u2013i probablement de tota la seva carrera- es va produir el 16 de juny  del 1988 a la pla\u00e7a de la Monumental de Barcelona. Contr\u00e0riament al que sol passar, finalment van ser profetes a la seva terra. Perqu\u00e8 una cosa \u00e9s congregar 200.000 persones en un acte gratu\u00eft de festa major, i una altra de molt diferent omplir una pla\u00e7a de braus amb 18.000 \u00e0nimes que han pagat la seva entrada, amb centenars de seguidors a fora, sense poder entrar.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de la Monumental i d\u2019un concert al camp de futbol de la Uni\u00f3 Esportiva de Vic, es van dedicar a completar una gira estiuenca que va congregar una mitjana de 6.000 espectadors per gala, sense comptar els macroconcerts.

A finals d\u2019estiu, mentre els m\u00fasics reposaven despr\u00e9s d\u2019un concert en un indret de la Mancha anomenat Las Mesas, van rebre una trucada de l\u2019equip directiu d\u2019Amnistia Internacional demanant-los si estarien disposats a actuar el 10 de setembre al Camp Nou en un macroconcert a favor dels Drets Humans, al costat de Sting, Bruce Springsteen, Youssou N\u2019Dour, Peter Gabriel i Tracy Chapman. Evidentment van acceptar la proposta. El dia assenyalat, m\u00e9s de noranta mil persones van omplir el temple del barcelonisme i van al\u00b7lucinar durant m\u00e9s de vuit hores. Al final del macroconcert, tots els m\u00fasics junts van cantar Get up, stand up,<\/em> de Bob Marley, entonant cada vocalista una estrofa diferent. Fora de l\u2019escenari, les relacions entre els protagonistes de la nit van ser molt disteses i cordials, sense que es not\u00e9s en cap moment l\u2019exist\u00e8ncia de categories jer\u00e0rquiques derivades de la fama.

Aquella gira estiuenca va finalitzar a Barcelona, al Sot del Migdia, davant unes dues-centes mil persones, en un concert gratu\u00eft de les festes de la Merc\u00e8. L\u2019estiu s\u2019havia consumit, per\u00f2 a comen\u00e7aments de desembre EUDLF van tornar a la carretera per tocar en diversos punts que havien quedat fora del circuit estiuenc, com Bilbao, Donosti, Pamplona, A Coru\u00f1a, Oviedo i Madrid. El febrer de 1989 van tancar definitivament la llarga temporada actuant sis dies consecutius al pavell\u00f3 del Real Madrid. Manolo i Quimi van sortir de la capital del regne catapultats a la gl\u00f2ria musical.

La primavera del 1989, la projecci\u00f3 internacional d’EUDLF, tot i que discreta, anava en augment. El grup va actuar a Cannes, al MIDEM, una trobada de grups i discogr\u00e0fiques de tot el m\u00f3n. A l\u2019abril va fer un concert a Bourges. Durant l\u2019estiu van realitzar dos v\u00eddeo-clips i van viatjar a Am\u00e8rica per visitar alguns dels pa\u00efsos on s\u2019havien editat els seus anteriors LPs. La gira, de car\u00e0cter promocional, els va portar a M\u00e8xic, Vene\u00e7uela, Col\u00f2mbia, Argentina i els Estat Units (Los \u00c1ngeles). El mes de novembre van actuar al festival Sigma, de Bordeus. I un m\u00e9s despr\u00e9s van pujar a l\u2019escenari de la coneguda sala La Cigale, a Par\u00eds. El mateix any, el disc Como la cabeza al sombrero<\/em> es va editar a Fran\u00e7a, Su\u00e8cia, Noruega, Finl\u00e0ndia, Isl\u00e0ndia i Dinamarca. I la can\u00e7\u00f3 Querida Milagros,<\/em> va ser inclosa a l\u2019\u00e0lbum de car\u00e0cter pacifista Stop the Army<\/em>, publicat a Su\u00efssa.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Concert a La Monumental, des de l\u2019escenari, 1988. Foto: Toni Coromina<\/em>
Despr\u00e9s d\u2019abandonar la discogr\u00e0fica PDI, el grup va crear la seva productora pr\u00f2pia que va batejar amb el nom de Perro Records. En realitat era una empresa de car\u00e0cter artesanal i familiar dedicada a controlar la producci\u00f3 dels discos, el disseny de les cobertes, la imatge, les gires, els v\u00eddeos… A partir d\u2019aquell moment tot va passar a dependre d\u2019ells mateixos en un r\u00e8gim d\u2019autogesti\u00f3. Simult\u00e0niament, van signar un contracte amb la marca EMI, que actuaria nom\u00e9s com a distribu\u00efdora dels seus discos a l\u2019estat espanyol i a l\u2019exterior.<\/p>\n\n\n\n

\u00abNuevo peque\u00f1o cat\u00e1logo de seres  y estares\u00bb. Suport a Amnistia Internacional, a Greenpeace i a grups ecologistes<\/strong>

Des del maig del 1989 fins al febrer del 1990, Manolo i Quimi es van submergir en l\u2019aventura de compondre i enregistrar Nuevo peque\u00f1o cat\u00e1logo de seres y estares<\/em>, un nou disc que es va gravar a Barcelona, Madrid i Miraval (Fran\u00e7a). Les mescles es van fer a Frankfurt. El nou treball va sortir a la llum a finals de maig i en pocs dies es va convertir en n\u00famero 1 en vendes, que aquesta vegada van arribar a les 500.000 c\u00f2pies. Entre les can\u00e7ons m\u00e9s conegudes van destacar M\u00fasico loco, Del templo a la taberna, <\/em>o Cuando el mar te tenga.<\/em>

A partir d\u2019aqu\u00ed, la corba ascendent de la seva fama va anar en augment i els dos m\u00fasics van decidir aprofitar els excedents de popularitat per donar suport p\u00fablic i material a associacions com Amnistia Internacional, Grenpeace i a una vintena de grups ecologistes d\u2019arreu de l\u2019estat espanyol. Un suport que es va concretar en tots i cada un dels 75 concerts que van oferir el 1990, la primera gira que es pot considerar aut\u00e8nticament professional, amb un escenari molt treballat, un calendari establert, reserva d\u2019hotels feta amb antelaci\u00f3, autob\u00fas amb llits i servei de c\u00e0tering a c\u00e0rrec d\u2019una empresa anglesa. En total m\u00e9s de 750.000 persones van poder gaudir en viu de la m\u00fasica del grup en diferents camps de futbol i places de braus.

El 6 d\u2019octubre del 1990 es va celebrar a l\u2019Estadi Ol\u00edmpic de Barcelona un concert a favor de la natura, protagonitzat per Tina Turner, El \u00daltimo de la Fila i Sopa de Cabra, davant 55.000 espectadors. Els beneficis de la gala, organitzada per Portet & Garc\u00eda, es van destinar a Greenpeace i als grups ecologistes del pa\u00eds. Abans d\u2019abandonar la carretera, van actuar amb Tina Turner a Saragossa, Bordeus, Pa\u00eds, Zurich, Girona, Vit\u00f2ria, Ciutadella, Huelva, Can\u00e0ries…

El maig del 1991 van anar a Montecarlo per participar en la nit d\u2019entrega dels premis The World Music Awards, la versi\u00f3 musical de la concessi\u00f3 de la Pilota d\u2019Or de futbol. El \u00daltimo va rebre el seu premi per haver venut 500.000 c\u00f2pies d\u2019un disc que al final va arribar a les 700.000. El mes de juliol, van fer un breu par\u00e8ntesi en la seva gira peninsular per actuar al Paladium de Nova York, en una vetllada que va congregar 5.000 persones. Aquella nit, la banda catalana va compartir cartell amb Ketama i Camar\u00f3n de la Isla. Amb l\u2019arribada de l\u2019estiu i durant mig any van participar en diversos festivals internacionals a Fran\u00e7a, Alemanya, Vene\u00e7uela, Su\u00efssa, M\u00e8xic, It\u00e0lia i Anglaterra, on van actuar al reputat local Marquee, a Londres.

Declinen actuar a l\u2019Estadi Ol\u00edmpic en la cerim\u00f2nia dels Jocs Ol\u00edmpics. \u00abAstronom\u00eda raonable\u00bb<\/strong>

 El 1992, el dels JJOO de Barcelona, va ser un any de transici\u00f3. EUDLF no va oferir cap concert a l\u2019estat espanyol i es va dedicar a preparar un nou disc, Astronom\u00eda razonable<\/em>, que seria el pen\u00faltim de la carrera del duo. Malgrat els cants de sirena de l\u2019organitzaci\u00f3 dels Jocs, que els van convidar a actuar als actes protocolaris de l\u2019Estadi Ol\u00edmpic, van declinar la invitaci\u00f3 despr\u00e9s de valorar pros i contres. Amb la seva actitud van deixar clar que no volien aprofitar-se de l\u2019evident publicitat gratu\u00efta que els hagu\u00e9s proporcionat la seva aparici\u00f3 a l\u2019escenari i a milions de pantalles de televisi\u00f3 de tot el m\u00f3n.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Quimi i Manolo amb un disc d\u2019or (esquerra). Manolo en un concert (1987). Foto: Toni Coromina<\/em>
Astronom\u00eda razonable<\/em> es va gravar a Real Worl Studios, l\u2019estudi de Peter Gabriel, a la regi\u00f3 anglesa de Wiltshire. El disc, produ\u00eft per Quimi Portet i David Tickle (productor de Joe Cocker i U2), va tenir en Mar antiguo, Astronom\u00eda Razonable <\/em>i Como un burro amarrado a las puertas del baile<\/em> les seves can\u00e7ons m\u00e9s famoses. La presentaci\u00f3 oficial es va fer a la nova sala Zeleste de Barcelona durant vuit nits consecutives, a principis de mar\u00e7 del 1993, amb un total de 14.000 espectadors. La segona meitat de mar\u00e7 l\u2019operaci\u00f3 es va repetir a Madrid, amb set concerts a la Carpa Conde Duque, amb una assist\u00e8ncia similar.

El llan\u00e7ament va constituir un \u00e8xit sense precedents, tot mantenint-se durant deu setmanes seguides en el n\u00famero 1 absolut en vendes. La cr\u00edtica va ser majorit\u00e0riament molt favorable, van guanyar el premi Ondas i en nom\u00e9s quatre setmanes el disc va vendre 240.000 c\u00f2pies (al final se\u2019n van acabar venent prop d\u2019un mili\u00f3). Des de mar\u00e7 fins a octubre, El \u00daltimo va portar el seu espectacle a 99 escenaris de tot l\u2019Estat davant m\u00e9s de 850.000 persones.

Per la parella art\u00edstica, el 1994 i part del 1995 van significar un per\u00edode sab\u00e0tic sense actuacions. Tanmateix, es van dedicar a pintar (Manolo), llegir, experimentar, a l\u2019estudi, compondre can\u00e7ons i practicar el nomadisme. La primavera del 1995, el duo va comen\u00e7ar la configuraci\u00f3 del seu darrer disc, La rebeli\u00f3n de los hombres rana, <\/em>un treball que es va gravar en uns estudis de l\u2019Empord\u00e0, sota la coordinaci\u00f3 log\u00edstica de la vigatana Llu\u00efsa A. Alb\u00f3, que ja feia de road-manager<\/em> durant les \u00faltimes gires. Al moment de les mescles, EUDLF va tornar comptar amb l\u2019assist\u00e8ncia de David Tickle. D\u2019aquest disc van sobresortir peces com Vestido de hombre rana, El bombero del atardecer<\/em> o Uva de la vieja parra<\/em>. I com era d\u2019esperar, l\u2019\u00e8xit va ser de nou espectacular i es va posar en funcionament la maquin\u00e0ria per rec\u00f3rrer gaireb\u00e9 un centenar d\u2019escenaris. Aquest \u00faltim disc va acabar venent prop d\u2019un mili\u00f3 de c\u00f2pies.

Manolo en solitari<\/strong>: \u00abArena en los bolsillos\u00bb,<\/strong> \u00abNunca el tiempo es perdido\u00bb, \u00abPara que no se duerman mis sentidos\u00bb<\/strong>

Va arribar un moment que els dos m\u00fasics es van adonar que el projecte com\u00fa s\u2019havia esgotat. Havien assolit totes les fites que s\u2019havien marcat i ja no tenien m\u00e9s al\u00b7licients per evitar la rutina i l\u2019estancament: \u201cVa ser bonic arribar al cim, per\u00f2 les ganes de cada un d\u2019obrir nous camins i realitzar projectes diferents va desembocar en la dissoluci\u00f3 d’El \u00daltimo. Es va acabar una etapa molt fruct\u00edfera, per\u00f2 ja hav\u00edem donat tot el que pod\u00edem. En aquesta vida, un dia o altre tot s\u2019acaba. De tota manera, la meva amistat amb en Quimi continua intacta\u201d.

Aix\u00ed veu Manolo el seu pas per Los R\u00e1pidos, Los Burros i El \u00daltimo, i la seva etapa actual en solitari: \u201cEstic molt agra\u00eft a la m\u00fasica des que vaig formar part de Los R\u00e1pidos i vaig trobar-me amb en Quimi. Llavors tenia una fal\u00b7lera per viure de la m\u00fasica i ho vaig intentar, encara que no ho veia massa clar. Quan vaig con\u00e8ixer Antonio Fidel, Lu\u00eds Visiers, i Jos\u00e9 Lu\u00eds P\u00e9rez vaig pensar: \u2018s\u00f3n ells!\u2019 Despr\u00e9s, vaig tenir molt clar que en Quimi tenia un punt que m\u2019agradava i vam fer pinya. Tinc un immillorable record d’El \u00daltimo, un projecte que em va donar molta vida, il\u00b7lusi\u00f3 i moltes estones de riure; de fet, sempre que es pugui, riure \u00e9s una de les coses mes importants que es poden fer a la vida. Despr\u00e9s, en solitari encara he sigut una mica m\u00e9s lliure. Avui la meva vida va lligada la meva edat actual, a la maduresa humana, a un temps m\u00e9s calmat i m\u00e9s assossegat. Ara practico l\u2019autogesti\u00f3 individual en tots els \u00e0mbits: faig totes les can\u00e7ons, els arranjaments, les lletres, les m\u00fasiques, decideixo si poso una cortina verda a l\u2019escenari, o una de blava… Tot el temps que vaig compartir opinions i decisions amb Quimi vaig ser molt feli\u00e7 i penso que vam ser bons companys. Tanmateix, crec que el que ha vingut despr\u00e9s encara \u00e9s millor. Amb Los R\u00e1pidos va estar molt b\u00e9, igual que amb Los Burros; i amb El \u00daltimo va ser l\u2019h\u00f2stia. Per\u00f2 ara encara em trobo millor dins la meva pell. Ho explico tal com ho sento\u201d.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Manolo Garc\u00eda en una imatge promocional. Foto: Rub\u00e9n Mart\u00edn<\/em>
D\u2019en\u00e7\u00e0 de la separaci\u00f3 professional del t\u00e0ndem, Manolo Garc\u00eda es va dedicar a pintar quadres, a fer fotografies i a composar futures can\u00e7ons. I des del 1998 fins avui ha enregistrat set \u00e0lbums: Arena en los bolsillos, Nunca el tiempo es perdido, Para que no se duerman mis sentidos, Saldremos a la lluvia, Los d\u00edas intactos, Todo es ahora <\/em>i Geometr\u00eda del rayo. <\/em>

La seva aventura en solitari es va iniciar amb la publicaci\u00f3 d\u2019Arena en los bolsillos<\/em> (Perro Records \/ BMG, 1998), enregistrat a The Town House. El disc va superar totes les expectatives i va arribar a vendre 700.000 c\u00f2pies en pocs mesos. Aquell any, l\u2019artista va fer m\u00e9s de 90 concerts per tot l’Estat, i el seu treball va aconseguir el premi Ondas al millor artista en directe, dos premis Amigo al millor solista espanyol i al millor \u00e0lbum, i tres Premis de la M\u00fasica al millor artista pop, millor elap\u00e9 i millor producci\u00f3 art\u00edstica. Per si aix\u00f2 fos poc, la can\u00e7\u00f3 P\u00e1jaros de barro<\/em>, probablement una de les m\u00e9s populars de les que ha composat mai l\u2019artista, l\u2019any 2018 va superar les 14 milions de reproduccions a Spotify.

Amb el segon disc, Nunca el tiempo es perdido<\/em> (Perro Records \/ BMG, 2001), va continuar definint el seu estil en solitari. Publicat al maig de 2001, va ser produ\u00eft per ell mateix, conjuntament amb el virtu\u00f3s de la guitarra espanyola  Pedro Javier Gonz\u00e1lez. Enregistrat als estudis Guillaume Tell (Par\u00eds), a Music Lan (Avinyonet de Puigvent\u00f3s) i a Audio Lines (Barcelona), les mescles es van fer a Los \u00c1ngeles. Llavors l\u2019artista va fer una gira de 72 concerts i va ser guardonat en els Premis Amigo com a millor solista mascul\u00ed espanyol i millor \u00e0lbum espanyol. Es calcula que m\u00e9s de mig mili\u00f3 de persones van assistir als concerts de presentaci\u00f3 d\u2019aquell disc. Tanmateix, quan semblava que a gira ja s\u2019havia acabat, el m\u00fasic va prorrogar-la uns mesos en format ac\u00fastic en teatres d\u2019arreu de la pen\u00ednsula.

El 2004, un quart de segle despr\u00e9s de dedicar-se professionalment a la m\u00fasica, va presentar el seu tercer \u00e0lbum en solitari, Para que no se duerman mis sentidos<\/em> (Perro Records \/ BMG). Aquesta vegada, a m\u00e9s d\u2019enregistrar algunes can\u00e7ons a l\u2019estudi de  Music Lan, el disc -que presentava noves textures, aires innovadors i llunyans i una major complexitat en els composicions- es va completar amb enregistraments a Ilha dos Sapos (Salvador de Bah\u00ed, al Brasil), i a Grabaciones Silvestres (Sant Quirze de Safaja). El tema que donava nom al CD, gravat a Salvador de Bahia amb m\u00fasics brasilers, va ser considerat per algun cr\u00edtic \u201cun carpe diem<\/em>, un cant a viure la vida amb els ulls ben oberts per aprofitar-la al m\u00e0xim. I un cant a la paraula i a la necessitat de comunicar-se i d’intercanviar sentiments\u201d. El disc el va produir el propi Manolo i va comptar amb les coproduccions de Pedro Javier Gonz\u00e1lez i Nacho Lesko en algunes can\u00e7ons. La major part dels temes van ser mesclats per Bob Clearmountain, un personatge que havia treballat amb artistes del nivell de Bruce Springsteen, David Bowie o els Rolling Stones. Finalment, la masteritzaci\u00f3 va anar a c\u00e0rrec d’un dels grans t\u00e8cnics del m\u00f3n musical, Stephen Marcussen. El mes d\u2019octubre del 2008 va comen\u00e7ar una gira de promoci\u00f3 de m\u00e9s d\u2019un centenar de concerts en teatres i auditoris redu\u00efts, i un any despr\u00e9s el disc es va presentar en estadis, places de toros i espais de gran aforament. La gira va tenir un final apote\u00f2sic amb concerts a Madrid i a Barcelona. 

Els \u00faltims quatre treballs: \u00abSaldremos a la Lluvia\u00bb, \u00abLos D\u00edas Intactos\u00bb, \u00abTodo es ahora\u00bb i \u00abGeometr\u00eda del rayo\u00bb<\/strong>

Despr\u00e9s de quatre llargs anys de rec\u00e9s, el 2008 va publicar el seu quart disc, Saldremos a la lluvia<\/em> (Perro Records \/ BMG). Per no perdre la il\u00b7lusi\u00f3 en el proc\u00e9s de materialitzaci\u00f3 de la nova obra, a banda d\u2019enregistrar algunes peces a Music Lan, durant deu dies va estar gravant els arranjaments de cinc de les seves noves composicions amb m\u00fasics grecs a l\u2019illa de Creta. Despr\u00e9s, les mescles finals les va fer a Kentucky (EUA). El resultat va ser una de les seves obres m\u00e9s ex\u00f2tiques i riques de la seva traject\u00f2ria en la faceta sonora, i tamb\u00e9 un cant a la natura, amb un fort component ecologista. Igual que havia passat amb els discos anteriors, la seva gira arreu de l\u2019Estat va congregar centenars de milers d\u2019espectadors.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Discs de Manolo Garc\u00eda<\/em>
L’octubre de 2011 va publicar el seu cinqu\u00e8 treball: Los D\u00edas Intactos<\/em> (Perro Records \/ Sony), un \u00e0lbum amb catorze can\u00e7ons, gravat als estudis Music Lan d\u2019Avinyonet de Puigvent\u00f3s i a Ocean Way Recording (Hollywood- Los \u00c1ngeles). En aquesta ocasi\u00f3 va treballar amb m\u00fasics nord-americans a Calif\u00f2rnia. El resultat va ser una obra m\u00e9s urbana de l\u2019habitual i un retorn al rock d\u2019alt voltatge el\u00e8ctric que ja havia conreat anys abans. En aquesta ocasi\u00f3 va escollir m\u00fasics dels EUA \u201cper canviar de so, per variar una mica en la manera de cantar i renovar el meu timbre de veu, encara que, finalment, en el vessant estil\u00edstic continuava essent jo mateix. Per\u00f2 vaig tenir clar que si canviava el que m\u2019envoltava, tenia m\u00e9s possibilitats de donar un aire nou al producte final\u201d.

El 2014 va sortir al mercat el seu sis\u00e8 \u00e0lbum: Todo es ahora <\/em>(Perro Record \/ Sony). A m\u00e9s de treballar algunes can\u00e7ons a Avinyonet, va tornar als EUA, als estudis The Club House de Nova York, on el va gravar alguns temes amb m\u00fasics que havien acompanyat a David Bowie. El resultat va tornar a ser un passeig pel rock & roll, amb un format clarament el\u00e8ctric. Posteriorment, la gira promocional va ser m\u00e9s curta que en ocasions anteriors. De tota manera, tres anys despr\u00e9s, l\u2019octubre del 2017, es va posar a la venda Todo es ahora. En directo<\/em>, un doble ced\u00e9 complementat amb un DVD que va ser el seu primer disc enregistrat en directe despr\u00e9s d’El \u00daltimo de la Fila.

L\u2019any passat, el 2018, va enregistrar el seu \u00faltim treball discogr\u00e0fic fins avui, Geometr\u00eda del rayo<\/em> (Perro Records \/ Sony), en els mateixos estudis de Nova York i a Avinyonet. En aquest \u00e0lbum, format per 16 can\u00e7ons, es va centrar liter\u00e0riament en un dels seus temes predilectes, \u201cel temps, un dels tresors m\u00e9s preuats que tenim els mortals. Per mi, la vida ha de ser alguna cosa m\u00e9s que la grisor i la pobresa que ens ofereixen els governants\u201d, reflexiona. El disc es va promocionar en una extensa gira per grans recintes, amb gran \u00e8xit de p\u00fablic i de cr\u00edtica, i amb les entrades exhaurides arreu dies abans dels concerts. A la recta final del seu periple, la seva traject\u00f2ria professional va ser reconeguda abastament amb la concessi\u00f3 al mes de novembre d\u2019un premi Ondas, i dies despr\u00e9s el premi Latin Grammy al millor \u00e0lbum pop rock per Geometr\u00eda del rayo, <\/em>una de les categories m\u00e9s destacades d\u2019aquests guardons que anualment s\u2019atorguen als Estats Units.  L\u2019\u00e0lbum va assolir la condici\u00f3 de disc de plat\u00ed a Espanya i, per acabar d\u2019adobar-ho, el mes de novembre van sortir al mercat dues edicions de Geometr\u00eda del Rayo en directo<\/em>, enregistrat al pavell\u00f3 Pr\u00edncipe Felipe, d\u2019Oviedo, en un paquet que, a m\u00e9s,  contenia el seu disc d\u2019estudi, dos temes in\u00e8dits, dos ced\u00e9s en directe y un DVD en directe.

2019: una gira ac\u00fastica amb 55 concerts en teatres i espais redu\u00efts<\/strong>

Dies despr\u00e9s, el cantant va anunciar que a principis d\u2019abril d\u2019enguany iniciaria a una nova gira, aquesta vegada en format ac\u00fastic, en teatres i auditoris redu\u00efts. Despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode de relatiu descans, durant el qual l\u2019artista va canviar la m\u00fasica i els escenaris pels pinzells i les teles, a principis de mar\u00e7 d\u2019aquest 2019, en companyia dels seus m\u00fasics habituals, va comen\u00e7ar a Music Lan (Avinyonet) els assajos per adaptar una selecci\u00f3 dels temes que durant m\u00e9s de 20 anys que ha interpretat en versi\u00f3 el\u00e8ctrica.

En tota la seva carrera, des de Los R\u00e1pidos, Los Burros i El \u00daltimo, Manolo mai no havia fet una gira ac\u00fastica completa: \u201cLes nostres propostes als escenaris sempre s\u2019havien centrat en un estil clarament lligat al rock: baix, guitarres el\u00e8ctriques i bateria. I encara que sempre havia intercalat can\u00e7ons ac\u00fastiques, la majoria s\u2019ajustaven al model del rock el\u00e8ctric. Les meves primeres experi\u00e8ncies esc\u00e8niques amb Los R\u00e1pidos i Los Burros, dos grups \u2018guitarrers\u2019 d\u2019alt voltatge, habitualment tenien un punt surrealista i passat de voltes. En els nostres directes an\u00e0vem de cafres en el bon sentit. Quan vaig comen\u00e7ar la meva carrera en solitari, vaig composar algunes can\u00e7ons molt \u2018canyeres\u2019 i d\u2019altres de m\u00e9s relaxades. De fet, sempre m\u2019ha agradat conrear diversos tipus de m\u00fasica, amb climes canviants, com la vida mateixa. Per\u00f2 al Brasil i a Gr\u00e8cia ja vaig experimentar noves vies i vaig buscar altres estats d\u2019\u00e0nim, altres instrumentistes i  maneres d\u2019entendre la m\u00fasica allunyades del pop i del rock. Tot plegat em va portar a cantar i a interpretar d\u2019una altra manera. Encara que el meu g\u00e8nere musical es pugui associar al pop-rock, bec de moltes fonts. En els gustos s\u00f3c molt ecl\u00e8ctic, igual que en el so\u201d.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

A l\u2019estudi de Music Lan. Foto: Jordi Sol\u00e9<\/em>
La nova gira iniciada a Ciudad Real aquest 5 d\u2019abril,  est\u00e0 integrada per 55 concerts en teatres amb butaques i locals redu\u00efts. A banda d\u2019Andorra (Auditori Prat del Roure, Escaldes-Engordany, 30 d\u2019abril), al territori catal\u00e0 actua a Tarragona (Auditori Prat del Roure, 31 de maig), Cervera (Teatre de la Passi\u00f3, 8 de juny), Sant Feliu de Gu\u00edxols (Porta Ferrada, 13 de juliol), Barcelona (Teatre T\u00edvoli 3, 4, 10, 11 de desembre; El Liceu, 14 de desembre; i Palau de la M\u00fasica, 27 i 28 de desembre, tancament de la gira). Cal assenyalar que molts d\u2019aquests concerts ja tenen totes les entrades venudes. En aquesta proposta alternativa en format ac\u00fastic, Manolo est\u00e0 secundat per vuit m\u00fasics que toquen guitarres ac\u00fastiques i espanyoles, un viol\u00ed, dos acordions, un violoncel i percussi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta proposta alternativa en format ac\u00fastic, Manolo est\u00e0 secundat per Ricardo Mar\u00edn, V\u00edctor Iniesta i Josete Ord\u00f3\u00f1ez (guitarres espanyoles, ac\u00fastiques i lla\u00fct), Juan Carlos Garc\u00eda (piano, percussi\u00f3 i cors), Olvido Lanza (viol\u00ed i violoncel), Charly Sard\u00e0 (percussions) i I\u00f1igo Goldaracena (contrabaix i acordi\u00f3).<\/p>\n\n\n\n

Parlant de la difer\u00e8ncia entre tocar en grans estadis o en aforaments redu\u00efts, Manolo apunta que \u201c\u00e9s molt diferent actuar davant de quinze mil persones que fer-ho davant de tres-centes o d’un miler. L\u2019energia que reps en els grans concerts \u00e9s esgotadora i estressant, et posa contra les cordes i l\u2019has de retornar de bones maneres. De tota manera, he de dir que l\u2019estr\u00e9s art\u00edstic t\u00e9 una part ben\u00e8fica. Si el reconverteixes i transmutes es fant\u00e0stic. En les grans gires sempre dones m\u00e9s de tu f\u00edsicament, per\u00f2 emocionalment no. En espais redu\u00efts la part emotiva \u00e9s la mateixa. Et tots dos casos, si domines la situaci\u00f3 i est\u00e0s en un cam\u00ed que has escollit amb saviesa, saps com sortir-te\u2019n i la cosa funciona\u201d.

El cantant reconeix que pujar als escenaris sempre fa respecte: \u201cEls primers anys em costava, i de vegades havia tingut una mica de por esc\u00e8nica, una cosa que li passa a tothom quan \u00e9s jove. Per\u00f2 amb els anys t\u2019hi vas acostumant i perds la por a canvi de guanyar un profund sentit de la responsabilitat per no fer el rid\u00edcul. D\u2019altra banda, quan en els grans concerts est\u00e0s rodejat d\u2019una gran estructura sonora de suport, has de ser conscient dels imponderables: tu ets un petit mico que surt darrere d\u2019uns aparells i una xarxa el\u00e8ctrica i depens dels generadors; ets el conductor al volant d\u2019un vehicle, per\u00f2 no controles totes les peces, has de confiar en els mec\u00e0nics; els uns posen oli i altres revisen la carrosseria o posen gasolina. I a l\u2019hora de cantar, depenent dels instruments que et rodegen i t\u2019acompanyen, moltes vegades has de fer-te notar. \u00c9s molt diferent cantar amb un fons de guitarra ac\u00fastica que amb tres guitarres el\u00e8ctriques amplificades a tota pastilla\u201d.

\u00abAmb el pas dels anys, la lit\u00fargia dels concerts ha canviat\u00bb<\/strong>

Despr\u00e9s de d\u00e8cades pujant als escenaris, el m\u00fasic reflexiona sobre l\u2019evoluci\u00f3 i els canvis que s\u2019han produ\u00eft en la lit\u00fargia dels concerts i en la relaci\u00f3 entre els artistes i el p\u00fablic: \u201cQuan vam comen\u00e7ar, els concerts eren m\u00e9s escassos que avui. Aquelles cerim\u00f2nies eren petits miracles fets amb equips de so molt precaris. A m\u00e9s de la televisi\u00f3, avui tothom t\u00e9 una tableta, un m\u00f2bil o un cotxe amb una pantalla; hi ha quaranta mil aparells que ens donen informaci\u00f3 i ens omplen el cervell d\u2019imatges i de sons. I la gent est\u00e0 molt acostumada a anar als concerts, de vegades un o dos cada mes, ja sigui a Vic, a Barcelona, a Madrid o a Nova York; arreu es fan milers de concerts i festivals, hi ha molta m\u00e9s oferta que abans i la gent ja est\u00e0 acostumada a escoltar guitarres el\u00e8ctriques. Quaranta anys enrere, els concerts eren una flipada, <\/em>tot estava per fer, per\u00f2 avui no hi ha tanta sorpresa. En aquell moment escoltar una guitarra, un cop de bateria i veure quatre peluts tocant era al\u00b7lucinant. Si mirem reportatges de l\u2019\u00e8poca dels Beatles, l\u2019euf\u00f2ria i la reacci\u00f3 hist\u00e8rica del p\u00fablic era sorprenent. Ara la gent no exterioritza l\u2019euf\u00f2ria fins aquells extrems i els concerts s\u00f3n una cosa molt normal, encara que la m\u00fasica continua sent un b\u00e0lsam i un consol terap\u00e8utic, medicinal i sanador; o un exorcisme per treure les males vibracions. Aix\u00f2 no ha variat des de l\u2019edat de pedra, perqu\u00e8 la m\u00fasica \u00e9s una vitamina per l\u2019\u00e0nima. Els pobles primitius ballaven, cantaven i feien ofrenes als d\u00e9us; aix\u00f2 no ha canviat i a la gent se li posa la pell de gallina igual\u201d.

Sobre la relaci\u00f3 amb el p\u00fablic i la seva resposta, diu que \u201cveure la gent contenta em dona energia i felicitat. Igual que pateixo quan veig una persona que est\u00e0 malament, que t\u00e9 necessitats primordials o t\u00e9 un contratemps, pateixo. Per\u00f2 quan veig el p\u00fablic content, \u00e9s collonut. I si per postres qui provoca aquesta estat de felicitat ets tu, doncs doblement feli\u00e7\u201d.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Concerta a Girona, 2008 Foto: Toni Coromina<\/em>
Els espectadors d\u2019un concert o les persones que escolten un disc, habitualment no coneixen el proc\u00e9s que ha acabat materialitzant-se en una can\u00e7\u00f3. Es limiten a gaudir del resultat. En aquest sentit, explica que el seu m\u00e8tode compositiu pot comen\u00e7ar \u201canant en avi\u00f3, passejant per Barcelona, caminant pel Montseny o esmorzant en una cafeteria. Em ve una idea a la ment, i de vegades me l\u2019apunto en un paper o en un tovall\u00f3. Amb el bol\u00edgraf escric quatre frases que potser serviran o no, per\u00f2 que d\u2019entrada em motiven. Les melodies em venen al cap soles, o amb l\u2019ajuda de la guitarra; vaig provant i surten. Sempre he estat un fabricant de melodies. Quan sento una guitarra ja canto a sobre. De fet ja ho feia de jovenet, als 14 anys, quan escoltava un grup de rock angl\u00e8s o americ\u00e0; ja en la introducci\u00f3 del tema, quan el vocalista encara no havia comen\u00e7at a cantar, m\u2019inventava una melodia; i despr\u00e9s pensava que el que jo havia et no estava pas malament, ni tampoc era pitjor que el que feia aquell cantant. Vaig pensar que podia fer can\u00e7ons i en vaig comen\u00e7ar a fer, fins avui\u201d.

La pintura, complement\u00e0ria de la m\u00fasica. Llibres editats<\/strong>

En totes les gires de la seva carrera, i tamb\u00e9 en els per\u00edodes de descans, Manolo sempre ha conreat la pintura: \u201cA les gires porto un cavallet plegable. Pinto als hotels, o faig dibuixos i apunts des de la finestra de l\u2019autob\u00fas. La gira passada, a cada ciutat -a Girona, Tarragona o all\u00e0 on fos- cada dia feia un dibuix com a m\u00ednim a l\u2019hotel. El temps que passo pintant em fa sentir b\u00e9, \u00e9s un temps viscut i guanyat, igual que l\u2019estona que passo gravant a  l\u2019estudi. Quan no vaig de gira, molts dies pinto fins a altes hores de la nit. Per mi \u00e9s una sensaci\u00f3 de plenitud.  La meva afici\u00f3 a la pintura ve de lluny; de jovenet ja pintava a l\u2019escola i omplia llibretes i l\u00e0mines amb dibuixos fets amb llapis de colors. Quan tenia matem\u00e0tiques m\u2019ho passava malament, patia molt, per\u00f2 quan hi tocava l\u2019assignatura de dibuix, era feli\u00e7. De m\u00e9s grandet vaig fer de dissenyador gr\u00e0fic, una feina f\u00edsica gens virtual. Vaig cr\u00e9ixer amb la generaci\u00f3 del rotring<\/em>, la taula de dibuix, el c\u00fater, l\u2019olor de la goma d\u2019esborrar, el letraset<\/em>, el comp\u00e0s, el cartab\u00f3 i l\u2019esquadra. \u00c9rem creatius sense ordinadors\u201d.

Reconeix que en la consolidaci\u00f3 del seu estil pict\u00f2ric sovint ha begut del surrealisme, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019altres estils: \u201cAls vint anys anava sovint a visitar el Museu d\u2019Art de Catalunya. All\u00e0, un bidell un dia em va dir que volia proposar que em donessin la medalla a l\u2019assistent m\u00e9s assidu al Museu i el que m\u00e9s hores passava davant de La Batalla de Tetu\u00e1n <\/em>o El Condesito<\/em> de Fortuny, un grand\u00edssim pintor universal que dibuixava amb el pinzell; en una \u00e8poca que no hi havia fot\u00f2grafs de premsa, els seus dibuixos del Marroc i de les guerres del Rif eren al\u00b7lucinants; em meravella la seva facilitat de tra\u00e7 i la seva capacitat per trobar les perspectives perfectes, la llum i les ombres; Fortuny estava tocat per un deu molt gener\u00f3s. Aleshores tamb\u00e9 vaig descobrir Rusi\u00f1ol, i els paisatgistes d\u2019Olot, que son magn\u00edfics; o  la pintura de Nonell i les seves gitanes, a m\u00e9s de Ramon Casas i el Picasso dels Quatre Gats. Aquells dies jo ja dibuixava. A m\u00e9s del surrealisme, m\u2019inspirava en el naturalisme i l\u2019hiperrealisme. Em fascina la gent que dibuixa b\u00e9\u201d.

Des de l\u2019any  1992 fins avui, Manolo ha mostrat les seves obres -dibuixos, pintures i tamb\u00e9 moltes fotografies- en m\u00e9s de vuitanta exposicions, en moltes sales i espais d\u2019arreu de la geografia peninsular: Ma\u00f3, Barcelona (en moltes ocasions), Seg\u00f2via, Albacete,  C\u00f2rdova, Almeria, Sant Cugat del Vall\u00e8s, Madrid (en diverses ocasions), Mont\u00e1nchez, C\u00e0ceres, Talavera la Real, Tarragona o Bilbao\u2026 Per ell, escriure, pintar o fer can\u00e7ons \u00e9s com seguir camins de recerca de la llibertat: \u00abNo ho faig pas per elevar-me per sobre de la resta dels mortals, sin\u00f3, al contrari, perqu\u00e8 m\u2019acosta i m\u2019iguala amb un grup de persones, m\u00e9s ampli o m\u00e9s redu\u00eft, amb les que puc arribar a sintonitzar, en la necessitat d\u2019apaivagament, d\u2019emoci\u00f3, comunicaci\u00f3 pura i desinteressada que podem compartir. De sagal ja sabia que em dedicaria a pintar i a la m\u00fasica. Va ser una elecci\u00f3 preco\u00e7, instintiva, obstinada i incerta de la qual jo no tenia ni la m\u00e9s remota idea de l\u2019abast de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies per a la meva vida de jove escanyolit. Aleshores al meu crani pelut ja niava l\u2019esbojarrada idea que l\u2019important \u00e9s participar, com diu tra\u00efdorament l\u2019atleta derrotat. Des d\u2019aleshores, egos a part, he decidit compartir, conscient que el que rebo tamb\u00e9 \u00e9s molt. Reconec que tinc la sort de convertir la meva tasca creativa en lleure\u201d.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Dues pintures de Manolo (2015).<\/em>
Una \u00e0mplia selecci\u00f3 dels seus dibuixos, obres pict\u00f2riques i fotografies, i totes les lletres de les can\u00e7ons que va escriure fins al 2004 es van incloure en el volumin\u00f3s llibre Vacaciones de mi mismo<\/em> (Ediciones Mart\u00ednez Roca). L\u2019any 2011 tamb\u00e9 es va publicar el llibre El fruto de la rama m\u00e1s alta<\/em> (Ediciones Mart\u00ednez Roca2011), un extens volum de m\u00e9s de 300 p\u00e0gines on va abocar el m\u00e9s representatiu de la seva producci\u00f3 liter\u00e0ria i art\u00edstica dels \u00faltims anys, in\u00e8dita fins aleshores.

Elogi dels pastors i les dones ramaderes. La literatura: Verne,  Salgari, Baroja, Pla i Rusi\u00f1ol. La religi\u00f3 i la pol\u00edtica<\/strong>

En el transcurs de la conversa, aparquem les q\u00fcestions m\u00e9s relacionades directament amb l\u2019activitat art\u00edstica per endinsar-nos en la particular filosofia de Manolo, en els seus gustos literaris i musicals, la seva visi\u00f3 de la religi\u00f3 i el seu pensament cr\u00edtic amb els pol\u00edtics.

Durant molts anys, en les entrevistes que se li han fet, i tamb\u00e9 des del micro dels escenaris, Manolo sempre ha tingut paraules d\u2019elogi i admiraci\u00f3 envers els pagesos i els pastors: \u201cAquest afecte i devoci\u00f3 estan arrelats en la vida dels meus avis.  Moltes nits a l\u2019escenari acostumo a homenatjar els agricultors i els petits ramaders que han de sobreviure per no ser engolits per les grans empreses de la ramaderia i l\u2019agricultura industrial que s\u2019ho mengen tot sense entranyes. Canti on canti, a Catalunya, a Castella o a Andalusia, jo els dedico els concerts. Fa poc, a Castella vaig con\u00e8ixer unes dones membres de l\u2019agrupaci\u00f3 Ganaderas en Red, un col\u00b7lectiu que tamb\u00e9 existeix a Catalunya amb el nom de Ramaderes de Catalunya, i a qui faig el meu homenatge especial: es tracta d\u2019unes dones que lluiten aferrissadament per viure amb dignitat dels seus ramats i de la seva feina a la pagesia. Ho faig per amplificar la seva activitat\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 a banda del seu suport als moviments ecologistes, a les ramaderes i als pagesos en general, explica que quan li demanen qu\u00e8 li hagu\u00e9s agradat ser en comptes de m\u00fasic, ell sempre diu que pastor: \u201cA la vida he fet amistat amb determinats pastors que m\u2019han emocionat parlant de les seves experi\u00e8ncies. Per aix\u00f2, sempre que vaig amb cotxe i veig un pastor a prop de la carretera, el saludo, toco el cl\u00e0xon, o paro i si vol, petem la xerrada\u201d.

Una de les seves grans passions \u00e9s la literatura. Els seus inicis com a lector cal situar-los a l\u2019adolesc\u00e8ncia: \u201cUn dia, un professor de literatura de l\u2019Institut Juan de Austria ens va demanar als 35 alumnes de la classe que els diumenges al mat\u00ed an\u00e9ssim al Mercat de Sant Antoni a comprar un llibre de segona m\u00e0 cada un, que aleshores valia un duro. Aix\u00f2 va comportar que els 35 llibres que vam comprar van passar per totes les mans i tots els companys de classe els vam llegir durant el curs. Des de llavors la lectura sempre ha estat present en la meva vida, \u00e9s una activitat que m\u2019abriga, em fa viatjar amb la ment i m\u2019ajuda a sortir de mi. Primer vaig devorar les obres d\u2019autors de literatura juvenil, com Karl May, Jules Verne o Emilio Salgari. Un altre dia, una cosina em va regalar un llibre que em va marcar, Vidas de grandes jefes indios<\/em>, en una \u00e8poca  que jo pintava indis a les samarretes, duia els cabells llargs i tenia una decidida inclinaci\u00f3 a  la vida salvatge. Un altre llibre que em va colpir va ser Walden, la vida als boscos<\/em>, d\u2019Henry David Thoreau, un home que va construir una cabana amb les seves mans i durant dos anys va viure en la solitud del bosc. De m\u00e9s gran vaig llegir P\u00e9rez Gald\u00f3s i en una gira amb El \u00daltimo vaig empassar-me tots els Episodios Nacionales<\/em> de Pio Baroja. Posteriorment he llegit la majoria de llibres de Josep Pla, un gran escriptor.  Tamb\u00e9 m\u2019ho he passat molt b\u00e9 amb la novel\u00b7la L\u2019Auca del Senyor Esteve<\/em>, de Santiago Rusi\u00f1ol,  a qui sempre he envejat el viatge que va fer amb carro per Catalunya amb Ramon Casas. Qui pogu\u00e9s fer avui aquest viatge! Amb el pas del temps, m\u2019he empassat molts llibres. La llista seria inacabable\u201d.

En q\u00fcestions religioses es defineix com \u201cun home d\u2019espiritualitat laica, o un esc\u00e8ptic participatiu. Respecto la gent que t\u00e9 una inclinaci\u00f3 religiosa. Tenir una \u00e8tica de conducta, altres en diuen temor de D\u00e9u, em sembla correcte. Encara que sovint tamb\u00e9 s\u2019associa Deu amb el diner, Internet o el futbol, variants de la religiositat que a mi em fan una mica de por. No tinc res en contra de la religi\u00f3 neta, en el sentit de seguir un cam\u00ed de bondat, generositat i altruisme; o de tenir una moral objectivament correcta. Per\u00f2 si la religi\u00f3 es converteix \u2013com ha passat i encara passa- en una arma de guerra per matar o per provocar por, anem malament. Aquesta vessant no m\u2019interessa gens. M\u2019apunto a les creences que propugnen camins de llibertat, igualtat i fraternitat. No combrego gens amb cap fonamentalisme dogm\u00e0tic. Tot el que sigui repressiu, no m\u2019agrada. El m\u00e9s important \u00e9s que tothom vagi a la seva, sense fer mal a ning\u00fa\u201d.

De car\u00e0cter ind\u00f2mit i rebel des que era jove, diu que en el m\u00f3n de la pol\u00edtica \u00e9s partidari de \u201cq\u00fcestionar-ho tot. En aquest camp acostumo a ser molt desconfiat i en general procuro no creure tot el que diuen els pol\u00edtics, m’ho penso molt tot. Tinc un punt d\u2019escepticisme molt pronunciat sobre la manera com la classe pol\u00edtica i els poders sovint han tractat la poblaci\u00f3 amb sup\u00e8rbia. No s\u00e9 si l\u2019Espanya de la pandereta ha passat a millor vida o no, per\u00f2 fa la impressi\u00f3 que a molts pol\u00edtics els ha interessat suposadament deixar la pandereta, apostar per la modernitat i que les coses canvi\u00efn, per\u00f2 nom\u00e9s en benefici propi. \u00c9s una t\u00e0ctica astuta. Jo diria que, malauradament, encara queda un substrat de la proclama absolutista \u00ab\u00a1Vivan las cadenas!\u00bb, inventada per alg\u00fa que no estava b\u00e9 del cap a l\u2019\u00e8poca que Ferran VII va tornar del desterrament. Per\u00f2 s\u00f3c optimista i crec que les noves generacions ja no ho veuen aix\u00ed i al final acabaran subvertint aquesta idea nefasta\u201d.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Manolo Garc\u00eda en una imatge promocional. Foto: David Ruano<\/em>
Durant la seva llarga traject\u00f2ria professional, Manolo ha viatjat intensament arreu de l\u2019Estat, per\u00f2 tamb\u00e9 ha estat en molts altres pa\u00efsos. Per\u00f2 si els viatges que fem la majoria tenen una finalitat d\u2019esbargiment, ell gaireb\u00e9 sempre s\u2019ha mogut de lloc per la seva feina: per actuar o per enregistrar discos. Tanmateix, \u201caix\u00f2 no significa que no hagi pogut assaborir l\u2019esperit i els paisatges dels llocs on he viatjat. A m\u00e9s de posar els peus en alguns pa\u00efsos europeus, he estat a Am\u00e8rica del Nord, a Am\u00e8rica Central i a Am\u00e8rica del Sud. Dels EUA m\u2019he enamorat dels paisatges rurals d\u2019Idaho i Montana;  en canvi, les ciutats no m\u2019han interessat gaire, ja les veiem a les pel\u00b7l\u00edcules; de fet, amb una vegada que he estat a Nova York, n\u2019he tingut prou. Tamb\u00e9 m\u2019agraden els paisatges d\u2019Argentina, en part gr\u00e0cies a la cultura liter\u00e0ria que he llegit d\u2019aquell pa\u00eds. Tamb\u00e9 m\u2019han encantat les planures d\u2019Uruguai i l\u2019alegria de M\u00e8xic; Vene\u00e7uela, on he estat diverses vegades, \u00e9s un lloc molt especial perqu\u00e8 m\u2019hi trobo una mica com a casa, encara que avui em fa estar molt atent al que hi passa. En una ocasi\u00f3 que vam actuar a Melilla, vaig tenir l\u2019oportunitat de fer una incursi\u00f3 al  Marroc, un pa\u00eds que em va fascinar\u201d.

Tot i viure a Barcelona, \u00e9s un n\u00f2mada impenitent que de vegades s\u2019atura una temporada quan no est\u00e0 de gira per aquests mons de D\u00e9u. Per\u00f2 quan no t\u00e9 concerts, a banda de pintar, tamb\u00e9 gaudeix visitant els diversos racons del pa\u00eds: \u201cCatalunya, l\u2018he recorregut tota, de dalt a baix i d\u2019orient a ponent.  Per\u00f2 enyoro la Catalunya de Pla, Fortuny i Rusi\u00f1ol, espectacular i variada. En un territori relativament petit, tenim totes les vegetacions i climes: des\u00e8rtic, continental, mediterrani, pirenaic…  Si hagu\u00e9ssim pogut dissenyar una geografia m\u00e9s diversa, jo hauria apostat menys per la ind\u00fastria i hauria preservat molta m\u00e9s superf\u00edcie per la agricultura i la ramaderia, com la Vall d\u2019en Bas, que era un parad\u00eds abans que hi fessin els t\u00fanels. I enyoro la Costa Brava tal com era abans que la destrossessin; all\u00f2 tamb\u00e9 era un parad\u00eds\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Un dels seus paisatges preferits de Catalunya \u00e9s el Montseny i les Guilleries, una zona que va descobrir a la meitat dels vuitanta: \u201cPoc despr\u00e9s de con\u00e8ixer en Quimi  als Hostalets de Baleny\u00e0, tamb\u00e9 vaig con\u00e8ixer altres joves de Vic, una ciutat que des d\u2019aleshores he freq\u00fcentat tot sovint i on tinc bones amistats. En aquella \u00e8poca vaig al\u00b7lucinar amb les performances<\/em>surrealistes que feien els contraculturals vigatans, que tenien un esperit m\u00e9s pag\u00e8s que els contraculturals de Barcelona i que jo no sabia que existissin. Vaig anar sovint a L\u2019Hangar, un  bar que oferia  concerts en viu. Tot plegat va ser un ham que em va lligar. Per mi, all\u00f2 era l\u2019alegria de viure, en un m\u00f3n m\u00e9s aviat gris, on flotava una boira de temps resclosits. Despr\u00e9s he tornat regularment a la comarca i he fet moltes excursions al Collsacabra, per\u00f2 sobretot al Montseny i a les Guilleries, un terreny que he recorregut tot a peu. Em va doldre intensament quan aquell paisatge verge, ple de boscos i un aut\u00e8ntic pulm\u00f3,  va comen\u00e7ar a ser foradat i van fer Eix Transversal.  Van preservar una zona del Parc Natural, per\u00f2 nom\u00e9s va ser l\u2019excusa per matxucar la resta. Malauradament, aix\u00f2 va passar aqu\u00ed i una mica a tot arreu, no \u00fanicament al Montseny\u201d.

Mentre acompanyo Manolo fins al seu cotxe, abans que surti disparat cap a Figueres i Avinyonet de Puigvent\u00f3s (on \u00e9s a punt d\u2019acabar les sessions d\u2019assajos amb els m\u00fasics que l\u2019acompanyen en la gira ac\u00fastica), comenta que quan va comen\u00e7ar a obrir-se cam\u00ed en el m\u00f3n de la m\u00fasica, persones properes li deien:  \u201cManolo, d\u00e9jalo, tu no tienes padrinos en el mundo del artisteo<\/em>\u201d. Quaranta anys despr\u00e9s diu que li ha costat molt tenir predicament: \u201cNo renego dels meus or\u00edgens humils. M\u2019he passat la vida batallant per aconseguir arribar on volia, un objectiu pel qual he hagut de pagar el peatge de la dificultat per tenir una vida an\u00f2nima. Per\u00f2 estic agra\u00eft a la vida i m\u2019he acabat acostumant a pagar esportivament aquest peatge.\u201d

—————-

BIBLIOGRAFIA<\/strong><\/p>\n\n\n\n

– El que la sigue la persigue(Biografia tolerada de El \u00daltimo de la Fila)<\/em>. Toni Coromina (Editorial Can, Barcelona, 1995).
–\u00a0Manolo Garc\u00eda.<\/em>\u00a0Diversos autors. Cuadernos Efe Eme, (Madrid, 2018).
– Hemeroteques diverses.<\/p>\n\n\n\n

Fuente. Toni Coromina – Osona.com – ENLACE<\/a><\/p>\n\n\n\n

EN CASTELLANO<\/p>\n\n\n\n

Manolo Garc\u00eda, la tenacidad de un luchador con 40 a\u00f1os de carrera musical<\/h1>\n\n\n\n

Este 5 de abril inicia una gira ac\u00fastica de 55 conciertos que le llevar\u00e1 hasta finales de diciembre a cantar en teatros y espacios reducidos de todo el estado, una decena de ellos en Catalu\u00f1a<\/h2>\n\n\n\n

\n\nBarcelon\u00e8s del Poblenou, este hijo de una familia de inmigrantes murcianos que en la posguerra cambi\u00f3 la sierra del Segura por una barraca en el Somorrostro, en Barcelona, \u200b\u200blleva cuarenta a\u00f1os subiendo a los escenarios. Orgulloso de su procedencia, antes de probar la miel del \u00e9xito hab\u00eda trabajado mucho tiempo en proyectos musicales sin rentabilidad econ\u00f3mica. Tras foguearse con Los R\u00e1pidos y Los Burros, con mucho esfuerzo y tenacidad lleg\u00f3 a brillar en el firmamento musical junto a Quimi Portet con El \u00daltimo de la Fila. Desde 1998, ha publicado siete discos en solitario, ha llenado pabellones y vende discos por los codos. Pero aunque su faceta m\u00e1s conocida es la de cantante, siempre ha complementado la m\u00fasica con la pintura, un arte que desde 1992 ha mostrado al p\u00fablico en unas ochenta exposiciones.
<\/p>\n\n\n\n

Una tarde primaveral de finales de marzo, aprovechando un peque\u00f1o descanso en los ensayos preparatorios de la gira ac\u00fastica, el popular m\u00fasico afincado en Barcelona se detuvo un par de horas en Vic, despu\u00e9s de hacer una de las frecuentes excursiones que regularmente le llevan a recorrer el Montseny y las Guilleries.<\/p>\n\n\n\n

En una agradable conversaci\u00f3n mantenida en la terraza de un bar de la capital de Osona (una comarca donde tiene muchos recuerdos y buenas amistades), Manolo hace un repaso a su trayectoria biogr\u00e1fica y profesional, desde los antecedentes familiares murcianos, la su infancia y adolescencia en el Pueblo Nuevo, pasando por su singladura art\u00edstica (la musical, pero tambi\u00e9n la pict\u00f3rica). Durante la entrevista tambi\u00e9n reflexiona sobre la literatura, el campesinado, los pastores, las mujeres ganaderas, sus m\u00faltiples viajes al continente americano o el desconcierto que le provocan los pol\u00edticos y los poderosos.<\/p>\n\n\n\n